Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum
Exposició
fins al 11.09.2023

Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum

Revisió del treball de Josep Grau-Garriga, gran renovador de l’art del tapís que va experimentar amb tècniques transdisciplinàries i peces de gran format que ell denominava environaments.

Des de finals dels anys seixanta, Josep Grau-Garriga, un dels màxims exponents de l’Escola Catalana del Tapís, es va dedicar a experimentar amb tècniques transdisciplinàries i a assajar grans formats, més enllà de les demandes de l’art tèxtil tradicional. Ho va fer a través del que ell denominava environaments, que propiciaven la immersió de l’espectador en l’obra i un contacte més íntim amb els materials que la constituïen. En els environaments, sovint sorgits d’un procés de creació col·lectiva, Grau-Garriga hi explorava noves formes de pedagogia artística que aproximaven l’art a la vida i que, alhora, feien de l’obra d’art una experiència compartida.

En aquest context, Diàleg de llum (1986-1988) expandeix les possibilitats d’aquell moment respecte a la producció i disseminació de l’art del teixit. A més de la instal·lació que li dona nom, aquesta presentació recupera una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents environaments realitzats per l’artista.

Amb aquest tipus d’obres, Grau-Garriga es va convertir en un referent internacional de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.

Un projecte d’investigació  de Núria Montclús i Esther Grau, en col·laboració amb Àlex Castro i Alba Clavell.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
Del 28 de novembre de 2022 al 11 de setembre de 2023
localització
Edifici Meier
títol
Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum
documentació
artista
Josep Grau-Garriga
Sant Cugat del Vallès
1929
Josep Grau-Garriga va ser un artista clau en la renovació del tapís i l’art tèxtil contemporani, tant en l’àmbit nacional com internacional. Després de formar-se en pintura, dibuix, escultura i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va fer algunes incursions en la pintura mural i el vitrall artístic adaptats a l’espai arquitectònic de diversos edificis del territori català. El 1957 va començar a treballar amb Miquel Samaranch a la manufactura Aymat de catifes i tapissos, des d’on l’any següent va idear l’Escola Catalana del Tapís, que li va permetre poder treballar amb artistes com Joan Miró, Josep Maria Subirachs i Antoni Tàpies. El mateix 1957, i en relació amb la seva feina a la Casa Aymat, Grau-Garriga va fer el seu primer viatge a París, on va conèixer Jean Lurçat, mestre renovador del tapís a partir d’una relectura del tapís gòtic, pel qual sentia fascinació. Després d’un parell d’anys de creacions influenciades per aquest artista francès, el 1959, impressionat per l’informalisme matèric i gestual de Jean Dubuffet, comença a qüestionar la seva pràctica i recondueix les seves investigacions cap al pes de la matèria com a element clau per aconseguir l’autonomia del tèxtil en tant que obra d’art. A partir d’aquest moment, introdueix en els seus tapissos nous materials de caràcter més proper i menys «noble», com poden ser el jute, la corda, o el fil metàl·lic. També comença a combinar fils de diferents gruixos i a aplicar la tècnica del nus de catifa, de tal manera que la matèria passa a expressar-se per si mateixa en les seves obres. Aquesta cerca de l’alliberament tèxtil i els jocs volumètrics dels materials emprats condueixen l’artista cap a una experimentació progressiva de la relació del teixit amb l’espai, que desemboca en un abandonament gradual de la rigidesa i la bidimensionalitat típiques dels tapissos i, en conseqüència, de l’ús del teler i dels cartrons preparatoris per a la seva confecció. Es per això que les obres que va dur a terme a partir dels anys setanta mostren un caràcter radicalment diferent i de tècnica alliberada: són peces de caire cada vegada més tridimensional, que s’allunyen de la seva presentació sobre el mur, augmenten de format i passen a ocupar l’espai on estan instal·lades. En aquest moment, les obres deixen de ser purament descriptives i es revesteixen d’un valor simbòlic que, si bé durant els primers anys tindrà un caràcter èpic, s’acabarà consolidant en una vessant més íntima i poètica, sorgida dels colors i de les composicions realitzades. En aquesta nova simbologia també hi jugarà un paper clau la introducció de materials i objectes vinculats a la seva vida diària personal i professional, com ara sacs d’arpillera, peces de teixit de la fàbrica, peces de roba vella dels seus familiars i retalls de diaris. A partir dels anys setanta, esperonat per aquesta ocupació progressiva de l’espai i per l’exploració del factor temps en l’experiència perceptiva de l’obra, Grau-Garriga va començar a realitzar un conjunt d’environaments efímers en espais interiors d’edificis monumentals i també en espais públics d’arreu del món, com l’Arras Gallery de Nova York (1971), el Centre Culturel du Marais de París (1975), la pista d’esquí de Sugarbush a Vermont (1978), la Montgomery University de Washington (1979), l’Institut Francès de Barcelona (1984), el Castellet de Perpinyà (1984) i la catedral de Sant Nicolau d’Alacant (1985), entre molts d’altres. Aquests environaments, que va seguir desenvolupant al llarg de la seva vida, es basaven en composicions tèxtils que s’expandien per l’espai i interpel·laven l’espectador, que esdevenia partícip de l’obra pel fet d’habitar-la i circular-la. En alguns casos, aquest caràcter participatiu es concretava encara més, perquè es partia d’un procés de creació col·lectiva i col·laborativa que es materialitzava en la realització de workshops previs amb col·lectius diversos, on Grau-Garriga reivindicava el caràcter pedagògic de l’art i convidava els participants a construir aquelles creacions efímeres. Durant tota la seva carrera, Grau-Garriga va combinar la creació tèxtil amb la producció artística en d’altres mitjans, sobretot en format de pintures, dibuixos i collages de caràcter introspectiu i una clara tendència cap a l’abstracció. Amb aquestes obres, realitzades amb gest ràpid i gran atenció al detall, l’artista reflexionava sobre l’inconscient i les emocions, no només vinculades a la seva vida personal, sinó també a l’acte creatiu. Des de 1964 el treball de Grau-Garriga s’ha pogut veure en nombroses institucions d’arreu del món, com ara The Museum of Fine Arts de Houston (1970), el Museo Rufino Tamayo (Mèxic D.F., 1987), el Palau Robert (Barcelona, 1988) i el Musée Jean Lurçat d’Angers (1989 i 2002). Recentment la seva obra s’ha pogut veure també a la 22a Biennal de Sydney (2020).
llegir-ne més
Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum
1 artistes
comissariada per
Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum
2 artistes
galeria d’imatges
9 imatges
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
OBRA TITLE
OBRA TITLE
yyyy-YYYY
ARTIST NAME
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
vídeos
3 resultats
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
El diàleg entre l'obra i l'arquitectura | Josep Grau-Garriga | Muntatge expositiu – YouTube
El diàleg entre l'obra i l'arquitectura | Josep Grau-Garriga | Muntatge expositiu – YouTube
En aquest vídeo Núria Oliver, coordinadora de Projectes d'Espais del MACBA; i Francesc Camps, arquitecte; ens parlen del disseny de l'espai expositiu i la se…
llista de reproducció
01:31
El diàleg entre l'obra i l'arquitectura | Josep Grau-Garriga | Muntatge expositiu – YouTube
01:41
Procés de restauració | Exposició "Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum" | MACBA – YouTube
02:50
La veu de l'exposició | Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum | MACBA – YouTube