Jordi Colomer
Exposició
fins al 24.09.2024

Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus

Jordi Colomer, "Modena Parade" 2022

L’exposició proposa un recorregut extens al llarg del treball desenvolupat per Jordi Colomer des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, a través de múltiples formats: escultura, collages, fotografia, vídeo, instal·lacions i accions en viu.

Més que explicar l’evolució de la seva trajectòria, aquest ampli conjunt d’obres pretén aprofundir en allò que permet concebre-la d’una manera unitària. La clau que proposem és la condició escènica: allà on l’il·lusori i la realitat conflueixen en un vaivé continu.

Després d’un primer període centrat a explorar la materialitat de la ficció mitjançant la producció d’objectes-escultura, Colomer trasllada als carrers aquest aprenentatge per multiplicar les relacions entre imaginació i realitat. D’aquest desplaçament en sorgeixen nombroses qüestions que esdevindran recurrents: la mobilitat i el nomadisme, el que és provisional i el perifèric, l’imaginari popular i l’humor, la comunitat i la utopia.

Façana Foto Festa Futur Fideus proposa un recorregut extens al llarg del treball desenvolupat per Jordi Colomer des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, a través de múltiples formats: escultura, collages, fotografia, vídeo, instal·lacions i accions en viu. Més que explicar l’evolució de la seva trajectòria, aquest ampli conjunt d’obres pretén aprofundir en allò que permet concebre-la d’una manera unitària. La clau que proposem per a tal fi és la condició escènica: allà on l’il·lusori i la realitat conflueixen en un vaivé complex i continu.

La major part dels treballs aplegats aquí són produccions desenvolupades en contextos concrets d’una sèrie de ciutats d’arreu del món:  Barcelona, Bucarest, Sanà, Ciutat de Mèxic, Istanbul, Tetuan, Mòdena, Palerm i Buenos Aires, entre d’altres. En tots aquests emplaçaments, Colomer hi promou una sèrie d’accions d’escala diversa. De vegades la situació la protagonitza un sol actor –és el cas, per exemple, d’Anarchitekton (2002-2004), No? Future! (2006) i Medina Parkour (2014)–, en d’altres s’apel·la a comunitats determinades (Abecedario argentino (2023) i, molt sovint, es convoca el conjunt de la ciutadania, com veiem a Crier sur les toits (2011), New Palermo Felicissima (2018) o Modena Parade/Corteo Modenese (2022). En qualsevol cas, es tracta sempre d’induir un esdeveniment, ja sigui minúscul o bé aparatós –desfilades, festes, desplaçaments–, mitjançant el qual la comunitat troba noves eines per abordar qüestions crucials: com i on es construeixen comunitats? Qui en són els actors i quines les seves temporalitats? Com es construeixen els seus imaginaris? Façana Foto Festa Futur Fideus. Si una sola lletra, sense anar més lluny, és capaç de tant, què podem esperar de l’alfabet sencer?

L’exposició s’organitza mitjançant una concatenació d’escenes que dinamiten l’ordre cronològic. Tot i que el gruix dels treballs està compost per produccions posteriors al 2002 –quan Colomer es decanta per l’escenari de carrer–, uns quants objectes-escultura realitzats en dècades anteriors esquitxen també el conjunt per accentuar la «teatralitat» que travessa l’obra íntegra de l’artista. Propostes com Nova Opereta (1992) o Maravillas (fragment) (1995-2004) apunten ja cap a la potència de fabulació que, redimensionada, alimentarà la pulsió utòpica que n’anima d’altres de posteriors com L’Avenir (2011), X-Ville (2015) o ¡Únete! Join Us! (2017). De la mateixa manera que els primers treballs accentuaven la materialitat de la ficció, aquesta guanya cos real quan es trasllada a l’escenari del carrer, ja sigui mitjançant petits gestos (STANDARD MEX, 2019), ja sigui a través de rituals col·lectius (La, Re, Mi, La Festa de la roba bruta, 2014). D’aquí que les propostes aplegades en aquest museu de cartró es puguin concebre com un peculiar exercici de prefiguració: aquesta modalitat d’acció directa que assaja possibilitats en temps real i llocs concrets. La fabulació esdevé, doncs, política, en afirmar que podem discutir la vida col·lectiva mentre s’imagina i es realitza.

Per al desplegament eficaç d’aquesta «condició escènica» capaç de prefigurar una altra vida, un altre model comunal i una altra possible ciutat, el treball de Jordi Colomer s’adapta, tal com constata l’exposició, als llocs, els temps i els mitjans que considera més adequats. Els escenaris preferits són els que conserven prou ambigüitat per ser reconfigurats per la imaginació. Les perifèries urbanes (Avenida Ixtapaluca (Houses for México), 2009; Poble Nou, 2013; Anarchitekton, 2002-2004), els terrats (The Istanbul Map, 2010) i fins i tot el desert (En la pampa, 2008) són indrets amb prou energia entròpica per accelerar-ne la transformació. Així mateix, en la mesura que la condició escènica només coneix el temps real de la posada en acte, en els treballs de Colomer el passat i el futur no són sinó fragments de ficció que alimenten un collage present. Remots fantasieigs utòpics de la guerra civil espanyola (Prototips 1, 2004) o tradicions lúdiques desaparegudes (les festes dels estudiants noruecs de Svartlamon Parade, 2014) actuen com a possibles estímuls efectius per al nou esdeveniment. Pel que fa als mitjans i les eines per consumar la confluència entre possibilitat i imaginació, els recursos es multipliquen. La festa i l’humor suspenen l’ordre ordinari (Svartlamon Parade, 2014), els pregoners ens convoquen a experimentar noves situacions (No? Future!, 2006), les consignes inciten a accions inèdites (Crier sur les toits, 2011) i les maquetes deslocalitzen el que està establert (Anarchitekton, 2002-2004).

A Façana Foto Festa Futur Fideus, la reunió de treballs molt dispars, presentats en un (des)ordre de caràcter orgànic, promou la contaminació entre geografies, relats i objectes. Els projectes conviuen en un entorn on s’aviven la simultaneïtat, la fragilitat i la diversitat de recorreguts, en una mena d’urbanisme ambulant propi de les fires i d’altres arquitectures precàries. Una exposició, com de cartró, que permet garantir que cadascuna de les seves escenes conserva el potencial de continuar sacsejant les nostres maneres de viure.

Amb motiu d’aquesta exposició s’han dut a terme tres noves produccions: Abecedario argentino, Spanish Coast i El Balcó.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
Del 9 de maig al 24 de setembre de 2024
documentació
títol
Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus
artista
Jordi Colomer
Barcelona, 1962
Jordi Colomer va néixer a Barcelona el 1962. Va estudiar Art a l’Escola EINA, Història de l’Art a la Universitat Autònoma i Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre 1991 i 2016, va viure a cavall entre Barcelona i París. Al principi dels anys noranta va començar a experimentar amb les possibilitats d’una escultura que s’expandia cap a terrenys escenogràfics i arquitectònics. Les seves primeres obres comparteixen un llenguatge formal minimalista construït amb materials pobres, fràgils i quotidians, que ja posen de manifest una de les inquietuds constants en la seva trajectòria: la revisió del lloc que ocupa l’espectador dins de l’àmbit expositiu. A partir de 1996, Colomer comença a treballar amb el format vídeo, que li permet introduir l’element narratiu, la ficció i la figura humana. El 1997 presenta la seva primera videoinstal·lació en una sala de projecció construïda amb aquest propòsit dins del MACBA: “Simo”(1997), un relat en clau tràgica i burlesca entorn de les relacions paradoxals que mantenim amb els objectes. Amb una sèrie d’obres plantejades com a micronarracions cinematogràfiques, a partir de 2001, Colomer fa sortir els seus actors al carrer perquè interactuïn amb la realitat i la contaminin de ficció. La investigació escenogràfica de l’artista s’obre així a l’espai urbà explorant diversos escenaris de la vida social com barris, carreteres, deserts o terrats. Més endavant, amb treballs creats a partir del 2011, Colomer investiga les múltiples possibilitats de la utopia i la distòpia, tant en l’enunciació com en la seva realització. Jordi Colomer ha realitzat escenografies teatrals per a obres de Joan Brossa, Samuel Beckett i Valère Novarina, així com per a una òpera de Robert Ashley. Ha presentat nombroses exposicions individuals d’àmbit nacional i internacional. Entre d’altres, a Manifesta 12 de Palerm (2018), Arts Santa Mònica de Barcelona (2015), FRAC Basse-Normandie de Caen (2013), Matadero de Madrid (2012), Bozar de Brussel·les (2011), Jeu de Paume de París (2008), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), Institut d’Art Contemporain de Villeurbanne (2004), ECCO Espaço Cultural Contemporâneo de Brasília (2003), Shedhalle Rote Fabrik de Zuric (1992) i Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1986). L’any 2017, va representar l’Estat espanyol a la Biennal de Venècia 57. I l’any 2024, el MACBA de Barcelona va presentar una exposició monogràfica sobre el seu treball recent. L’obra de Colomer es troba en col·leccions com la del Museo Reina Sofía de Madrid, la Fundació “la Caixa” de Barcelona, el Centre George Pompidou de París, el MUMOK de Viena, el FRAC Rhône-Alpes de Lió o el MACBA de Barcelona, entre moltes d’altres.
llegir-ne més
Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus
1 artistes
comissariada per
Martí Peran és professor titular de Teoria de l’Art a la Universitat de Barcelona. Crític d’art i comissari d’exposicions, ha estat coeditor de diverses publicacions (Transversal. Revista de cultura contemporània, 1996-2002; Roulotte, 2006-2013, entre d’altres) i ha col·laborat en publicacions especialitzades, com Artforum International i Exit Express. Ha impartit tallers sobre crítica i comissariat en diverses institucions. És codirector de la plataforma de formació curatorial On Mediation (onmediationplatform.com). Ha impartit seminaris i conferències en diversos museus i universitats, entre els quals destaquen el MACBA, Barcelona; MNCARS, Madrid; USP, São Paulo; Triennal de Milà; CCEBA, Buenos Aires; Townhouse, el Caire; Contemporary Art Center, Larissa; New York University; Art Beijing; Jeu de Paume, París. Entre 2001 i 2008 va ser director del programa d’intercanvis internacionals Roundabout Encounter Program entre Barcelona i altres ciutats (Ciutat de Mèxic, Jerusalem, Istanbul, Santiago de Xile, Bangkok, Reykjavík). Ha comissariat nombroses exposicions: Arquitectures per a l’esdeveniment, EACC, 2002; Mira cómo se mueven. 4 ideas sobre movilidad, Fundación Telefónica, 2005; GlasKultur. Què va passar amb la transparència?, Koldo Mitxelena/La Panera, 2006; Post-it City. Ciutats ocasionals, CCCB, 2008 i itinerància internacional 2009-2012; After Architecture. Tipologies del després, Arts Santa Mònica, 2009; o Això no és un museu, itinerància internacional 2011-2015, entre d’altres. Durant la temporada 2015/2016 va desenvolupar la programació de Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona (Futurs abandonats. Demà ja era la qüestió; After Landscape. Ciutats copiades; Indisposició general. Assaig sobre la fatiga).
llegir-ne més
Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus
1 artistes
L’obra “Abecedario argentino” 2023/2024, ha estat produïda en el marc del programa de la Fundació “la Caixa”. Suport a la Creació’22. Producció.
L’obra “El balcó” 2024, compta amb la col·laboració de
L’obra “No? Future!” 2006, compta amb la col·laboració de
vídeos
1 resultats
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
Exposició “Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus”
Exposició “Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus”
L’exposició proposa un recorregut extens al llarg del treball desenvolupat per Jordi Colomer des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, a través de múltiples formats: escultura, collages, fotografia, vídeo, instal·lacions i accions en viu.