Exposició
08.11.2006 - 14.01.2007
Gego
Gego (Hamburg, Alemanya, 1912 – Caracas, Veneçuela, 1994) és una figura clau per entendre l’evolució de l’art abstracte llatinoamericà de la segona meitat del segle XX. Quan es va fer aquesta exposició al MACBA, però, la seva obra continuava sent poc i mal coneguda a Europa. Gego. Desafiant estructures era una exposició antològica i va reunir més de 130 peces de l’artista d’entre els anys 1958 i 1988.
Les escultures de Gego es componen de línies, xarxes i malles gravitacionals que es troben amb el buit i modelen estructures espacials de gran contingut poètic. L’experiència corporal –i no només visual–, així com la interacció de l’espectador i l’obra en un mateix espai són especialment rellevants en les seves peces.
El seu és un art analític, d’arrels cinètiques i constructivistes, que anul·la els tòpics reduccionistes que històricament han associat l’art llatinoamericà a l’onirisme de caire màgic.
A l’exposició, s’hi van poder veure alguns dels seus principals dibuixos de línies paral·leles, així com un ampli repertori de Reticuláreas, Chorros i Dibujos sin papel.
Juntament amb Lygia Clark i Mira Schendel, Gego és, sens dubte, l’artista sud-americana més important de la segona meitat del segle XX. Les tres artistes van partir d’un constructivisme d’arrel europea per arribar a proposicions estètiques actuals, allunyades de l’idealisme modernista i, en canvi, més properes a la teràpia, a l’escriptura i a una visió existencial de l’espai. Mentre que avui dia l’obra de Clark i Schendel és reconeguda arreu del món, Gego continua sent una figura molt desconeguda. L’exposició del MACBA corregeix aquesta situació i mostra les diverses facetes de la seva trajectòria artística. La mostra, que tindrà un caràcter antològic, farà un èmfasi especial en l’últim període de la seva producció, centrat al voltant de les “reticulàrees”.
Nascuda a Hamburg el 1912, Gego (Gertrud Goldschmidt) es va formar com a arquitecta a la Universitat de Stuttgart. Emigrada a Veneçuela el 1939, s’inicia en la pràctica de l’art dins de la tendència constructivista d’inspiració neoplasticista.
Desconeguda pel gran públic europeu, l’obra de Gego constitueix, sens dubte, una expressió excel·lent de l’evolució de l’art abstracte a l’Amèrica Llatina. Formades fonamentalment de línies i interseccions en l’espai, les seves escultures organitzen l’espai i li donen moviment i alhora defineixen i emmarquen el buit. D’alguna manera, Gego utilitza el buit com a matèria modeladora de l’espai, que actua com a element actiu. Línies, xarxes i malles, les escultures de Gego es despleguen en forma d’estructures geomètriques que van donant pas a formes orgàniques.
Entre el 1957 i el 1971, Gego realitza sèries de dibuixos dominats per sistemes de línies paral·leles de les quals evolucionaran les seves primeres escultures. El 1969 duu a terme la que es considera la seva obra més emblemàtica: la “Reticulàrea”. Aquesta obra consisteix en un gran entramat de línies suspeses en l’espai, construïda amb filferros enroscats en els extrems de manera que poden ser units els uns amb els altres o amb diversos alhora. Posteriorment, Gego va crear els “Dolls” (1970) amb el mateix sistema d’articulació. Aquestes línies ja no són paral·leles, sinó que cauen verticalment en un caos aparent. Altres sèries d’obres, com els “Troncs” (1974) basats en sistemes triangulars, els “Dibuixos sense paper” o les “Teixidures” –on sembla voler retornar les estructures abstractes al món real i l’espai de la quotidianitat– aporten una atenció especial a l’espai i la visió que l’allunyen de l’art cinètic o l’Op-Art per desenvolupar totes les preocupacions constructives i estructurals.
Comissaris: Manuel Borja-Villel i Bartomeu Marí
Producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu de Arte Contemporânea de Serralves, Porto
Itineràncies
08 NOV. 2006 – 14 GEN. 2007 Sales del museu
28 JUL. – 15 OCT. 2006 Museu de Arte Contemporanea Serralves
artista
La seva obra transita entre la influència del constructivisme europeu i l’art abstracte i cinètic dominant a l’Amèrica Llatina als anys cinquanta i seixanta. Tot el treball de Gego suposa una experimentació constant entorn de la línia com a potent element generador; una línia executada en dues i tres dimensions i amb diferents materials, en molts casos reciclats o de rebuig, com ara l’acer, el filferro i el niló. Ja sigui en paper, en volum o en intervencions en edificis, l’interès per l’espai, la transparència i lleugeresa dels materials, i la centralitat de l’estructura acompanyen sempre la seva obra.
Des de finals dels anys cinquanta va exposar regularment a Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Nova York i San Francisco. Entre les seves retrospectives, destaca Gego. Line as Object, que es va presentar a l’Hamburger Kunsthalle (2013), al Kunstmuseum de Stuttgart (2014) i al Henry Moore Institute de Leeds, a Gran Bretanya (2014). La seva obra es troba en destacades col·leccions com la del Museo de Bellas Artes de Caracas, MoMA de Nova York, Tate Modern de Londres, Chicago Art Institute, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i MACBA de Barcelona.