Entrava llum per les escletxes

Quan es posen en joc l’escolta, la negociació i la posada en comú, aquestes experiències conviden a repensar les formes de producció cultural i a imaginar altres maneres de relacionar-se amb les imatges, els cossos i els territoris. Entrava llum per les escletxes al·ludeix a aquesta lluminositat tènue però insistent que emergeix als marges. La llum de la pantalla, vehicle de narració, de presència i de denúncia, esdevé aquí símbol de les pràctiques que van posar el focus allà on ningú no mirava, que van fer visible l’ocult, que van entendre altres formes de dir i de ser.  

En aquest context, la informació no es presenta com un producte tancat, sinó com un procés en moviment en què informar no és només emetre dades, sinó vehicular experiències, obrir preguntes, compartir sabers i construir relacions. Aquesta va ser una de les claus del treball de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari: posar el mitjà al servei de les comunitats, generar circuits d’anada i tornada entre qui grava, qui parla i qui mira. Així, el vídeo es converteix en una eina de mediació, d’escolta activa i de construcció col·lectiva del relat.