Vistes de sala dels "Ocells-estels" d’Aurèlia Muñoz, 2026. Foto: Roberto Ruiz
Exposició
fins al 29.03.2027
Els Ocells-estels d’Aurèlia Muñoz
en curs
Coincidint amb l’inici del Centenari Aurèlia Muñoz, a l’atri del MACBA es poden contemplar tres reconstruccions d’escultures de la sèrie Ocells-estels (1982), una de les més emblemàtiques de l’artista. Muñoz va concebre aquestes peces per ser instal·lades a gran altura i dialogar amb la llum natural, condicions que la presentació actual reprodueix fidelment.
El 1982, l’artista va mostrar la sèrie al Palacio de Cristal de Madrid i a les Drassanes Reials de Barcelona ─dos espais d’escala i qualitats lumíniques excepcionals─ i, posteriorment, el conjunt va ser seleccionat per a l’11a Biennal Internacional del Tapís de Lausana (1983). La intenció de Muñoz era que les obres sobrevolessin els llocs i les persones, de manera que propiciessin una expansió de l’espai tant a l’aire lliure com a l’interior de grans edificis. Al MACBA, aquestes obres ocuparan l’atri de l’Edifici Meier durant bona part de l’any commemoratiu, per migrar després cap a diferents punts del territori català.
Aurèlia Muñoz Ventura va néixer a Barcelona el 13 d’abril de 1926 i, després de dedicar-se durant més de cinc dècades a la pràctica artística a través de múltiples mitjans, avui és reconeguda com una de les figures clau per comprendre l’evolució de l’art contemporani de la nostra època. Aquesta commemoració posa de manifest el rol pioner i visionari d’una artista que, amb el seu treball ─fonamentalment escultòric, però també pictòric i gràfic─, va travessar i renovar tècniques ancestrals com el brodat, el nus (o macramé) o la fabricació de paper; i ho va fer en diàleg amb les avantguardes artístiques del seu temps, alhora que creava vincles entre disciplines com l’art, l’arquitectura, el teatre i l’enginyeria. La seva obra revela una mirada compromesa que anticipa preocupacions ecosocials com la sostenibilitat material i les relacions entre espècies, així com la importància de la diversitat i la poètica com a nexes entre els àmbits de la producció artística i la vida.
La producció i la instal·lació, a càrrec del MACBA gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Aurèlia Muñoz i la col·laboració de Casa Batlló Contemporary, estableix també un diàleg simbòlic amb l’obra d’Antoni Gaudí, en l’any del centenari de la seva mort.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
Comissariat: Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l’Arxiu Aurèlia Muñoz.
Assessoria científica: einaidea (Fundació Eina, Barcelona), sota la direcció de Manuel Cirauqui.
artista
Aurèlia Muñoz
Barcelona, 1926
Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i a l’Escola Massana de Barcelona, Aurèlia Muñoz va orientar tota la seva producció com una recerca i exploració de l’art tèxtil contemporani, àmbit en el qual ha arribat a ser un referent internacional. Cap al 1960, decideix pintar una xarpellera, fet que actuarà com un detonant. Després d’uns primers anys en què, interessada per la simplicitat simbòlica del romànic i per la poètica rítmica d’artistes com Paul Klee, pinta xarpelleres i realitza brodats amb llana que tenyeix manualment, a mitjans dels setanta descobreix el macramé i altres tècniques de nuar antigues, com els nusos que utilitzaven els pescadors de Blanes. Muñoz està trobant un llenguatge propi. Des de llavors, la seva obra adquireix tridimensionalitat i monumentalitat: els seus tapissos abandonen el mimetisme de la pintura i del mur i esdevenen plenament autònoms. Muñoz s’allibera dels fils i les arrels que ancoren les obres a terra i les va dotant de verticalitat fins a convertir-les en éssers suspesos a l’aire. És en aquest moment, a mitjans dels setanta, quan apareixen les seves emblemàtiques formes alades d’ocells i veles, així com el seus treballs amb la figura del llibre. Amb una producció ja plenament conceptual, incorpora materials nous com lones i veles suportades per estructures metàl·liques. Els darrers anys, l’artista explora el paper fet a mà per elaborar mòbils i formes tridimensionals.
Inicialment inclosa en l’anomenada Nouvelle Tapisserie i en l’Escola Catalana del Tapís, des de mitjans dels anys seixanta participa en les Biennals Internacionals del Tapís de Lausana (1965, 1969, 1971, 1973, 1977 i 1983) i en la primera exposició internacional d’experiències artístico-tèxtils al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1969). Des de llavors, ha format part d’esdeveniments com la Biennal de São Paulo (1973), el Fiber Works de Kyoto (1976), la Biennal de Venècia (1978) i d’exposicions col·lectives a The Art Institute de Chicago (1999), al Château d’Ansembourg de Luxemburg (2001-2003), al Museum of Modern Art de Nova York (2019), al CentroCentro de Madrid (2021) i al Museu Guggenheim de Bilbao (2021), entre d’altres. Entre les seves mostres individuals, destaquen les presentades al Museo de Bellas Artes de Bilbao (1990), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) i la retrospectiva Aurèlia Muñoz. Ens, presentada l’any 2026 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona. L’obra de Muñoz es troba en nombroses col·leccions d’arreu del món, com la del Museu Nacional d’Art Modern de Kyoto, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, el Royal Scotish Museum d’Edimburg, la Fundación Juan March de Madrid i el MACBA de Barcelona.
artistes
1 artistes
Organitza
Amb la col·laboració de
Amb el suport de
Any Aurèlia Muñoz
Amb motiu del centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (1926-2011), una constel·lació d’institucions culturals de Catalunya s’uneixen per celebrar una de les artistes més singulars del segle XX.
