Déus. Ferran Garcia Sevilla
Exposició

Déus. Ferran Garcia Sevilla

Ferran Garcia Sevilla, Dios terrorista o Deus in late bris habitans. Sèrie: “Déus”, núm. 36, 1981

Aquesta exposició va mostrar una àmplia tria de la sèrie de pintures Déus (1981), que Ferran Garcia Sevilla (Palma de Mallorca, 1949) havia presentat per primera vegada a la desapareguda Galeria Ciento de Barcelona, el gener de 1982. Dos mesos després, amb el títol Illes a ca meva, la sèrie es va exposar a la Galeria 4 Gats de Palma de Mallorca. Des d’aleshores havia estat emmagatzemada i oblidada a l’estudi del pintor.

Déus consta de 61 pintures acríliques i un guaix sobre paper. Els títols que acompanyen cadascuna de les peces combinen suggestivament diverses llengües: català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, llatí i àrab, i d’aquesta manera posen de manifest la fascinació de l’artista per altres cultures. Després d’una dedicació inicial a l’art conceptual, en la dècada dels setanta, els Déus irrompen, als vuitanta, com un dels primers indicis de l’extensa i prolífica trajectòria pictòrica de Ferran Garcia Sevilla. L’aire primitivista d’aquestes deïtats paganes es combina amb una factura expressionista.

Garcia Sevilla està considerat un dels artífexs del retorn a la pintura i de la implantació d’una nova figuració, que va marcar la dècada dels vuitanta no només en l’àmbit nacional, sinó també en l’europeu.

dates
15 de març 1996 – 9 de juny 1996
títol
Déus. Ferran Garcia Sevilla
dates
15 de març 1996 – 9 de juny 1996
títol
Déus. Ferran Garcia Sevilla
artista
Ferran Garcia Sevilla
Palma de Mallorca
1949
Ferran Garcia Sevilla viu i treballa a Barcelona. Format en Història, Belles Arts i Filosofia, aviat es va interessar per textos de teòrics de la ciència i de filòsofs com Ludwig Wittgenstein, i es va situar com un nom destacat en la primera generació d’artistes conceptuals catalans. Amb obres experimentals i de crítica política, i amb una mirada posada en els límits de la imatge i la seva representació, va explorar la performance, el cinema, la fotografia, el body art i la textualitat. A finals dels setanta, com altres artistes de la seva generació, va incorporar la pràctica pictòrica, a la qual va aplicar un ampli bagatge teòric i vivencial resultat de lectures i viatges, i també del seu coneixement de diversos sistemes filosòfics. El seu llenguatge pictòric integra conceptes procedents de la física, la cosmologia, la mística i la història del coneixement. Si els seus primers quadres, d’inscripcions gestuals sobre fons empastats, remetien a l’informalisme, amb els anys ha abandonat les textures per centrar-se en les grans superfícies de color sobre les quals construeix una iconografia pròpia. Garcia Sevilla ha exposat en nombroses institucions i museus. Als anys vuitanta es va situar a l’escena internacional, juntament amb artistes com Juan Muñoz, Cristina Iglesias, José María Sicilia i Miquel Barceló, exposant a França, Anglaterra, Irlanda i el Japó. Va participar en les biennals de París (1977), Venècia (1986) i Sâo Paulo (1996), i a la Documenta de Kassel (1987). Entre les seves exposicions, destaquen les del MACBA de Barcelona (1996), l’IVAM de València (1998), el Malmö Konsthall (1998), la Fondation Cartier de París (1999), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2001) i l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2010). Té obra a les col·leccions del Museo Reina Sofía de Madrid, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, la Fundaçâo Museu de Serralves de Porto, Les Abbatoirs FRAC Midi Pyrénées de Tolosa, el Centre Pompidou de París i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.
llegir-ne més
Déus. Ferran Garcia Sevilla
1 artistes