Perejaume "Postaler", 1984
Exposició
23.04.1999 - 20.06.1999
Deixar de fer una exposició
finalitzada
L’exposició retrospectiva dedicada a l’obra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) es va plantejar com un recorregut temàtic per la seva trajectòria artística. S’hi van incloure obres realitzades amb diferents mitjans –pintura, fotografia, escultura, instal•lació, teatre i literatura– per donar una visió global de la seva producció i, alhora, comunicar el sistema de pensament en el qual s’insereix.
Des de finals dels anys setanta, moment en què comença a exposar regularment, la pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes propis de figuració i imaginació: collage, pessebrisme, despintura i oïsme. D’altra banda, el seu interès pel gènere paisatgístic l’ha portat a contraposar una visió geològica i cultural de la natura.
El títol d’aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, ironitzava sobre la producció incessant d’imatges que caracteritza el món contemporani i l’espai mateix del museu. L’artista adoptava aquí una actitud ecològica, en presentar-se com a regulador del consum d’aquestes imatges.
L’exposició va reunir una tria de 150 obres, realitzades entre 1977 i 1999, i diverses instal·lacions concebudes especialment per a l’ocasió, com Dir-buix (1999) o Pic-ments (1999).
La pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes de figuració i imaginació, alguns inventats per ell mateix, com ara el pessebrisme, la despintura i l’oïsme, que sistematitzen la seva producció artística.
El títol d’aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, volia ironitzar sobre la gran producció d’imatges que caracteritza el món contemporani i el mateix espai del museu, on l’artista adoptà una actitud ecològica en regular, precisament, l’aparició i el consum d’aquestes imatges. En aquesta exposició es va mostrar una selecció d’obres realitzades des de l’any 1977 fins a l’actualitat, i també instal·lacions que reflectien les preocupacions més recents de l’artista, sobretot la idea del paisatge com a generador d’una sonoritat independent, destriada de qualsevol imatge, i la mateixa autonomia del paisatge, que és capaç de representar-se a si mateix sense les mediacions tradicionals del pintor.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
artista
Perejaume inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l’art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Joan Miró, Brossa, J.V. Foix, Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia són alguns dels referents que l’inspiren. La seva producció artística ha evolucionat entrellaçada amb la seva creació literària, i aquest fet ha donat lloc a una poètica d’infinites ressonàncies metafòriques en què conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so. El 2005 rep el Premi Nacional d’Arts Visuals que concedeix la Generalitat de Catalunya i el 2006, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya.
D’entre els seus llibres, podem destacar-ne: Ludwig-Jujol (1989), Què és el collage sinó acostar soledats (1989), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004) o Pagèsiques (2011), amb què va guanyar, el 2012, el Premi Ciutat de Barcelona.
llegir-ne més
D’entre els seus llibres, podem destacar-ne: Ludwig-Jujol (1989), Què és el collage sinó acostar soledats (1989), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004) o Pagèsiques (2011), amb què va guanyar, el 2012, el Premi Ciutat de Barcelona.
artistes
1 artistes