Exposició
Del 10 de novembre de 2022 al 26 de febrer de 2023
Ayuujkjä’äy ëy Konk. Una fabulació basada en un mite mixe
Un gran diorama immersiu que ens acosta a la llegenda del rei Kondoy, mite fundacional d’un dels pobles «mai conquerits».
El poble mixe parla una de les últimes llengües vives de la família mixezoque. Ells són, lingüísticament, els parents més pròxims i hereus naturals dels anomenats olmeques, la cultura mare mesoamericana. En les paraules que pronuncien, la milpa que conreen, les històries que expliquen i els ritus que duen a terme hi ha contingut, xifrat, un món al qual —iniciats o no— no podrà tornar mai ningú. Això no vol dir, però, que aquest món hagi estat destruït, esborrat o aniquilat. Si nosaltres no podrem tornar mai, l’heroi sempre torna: això és precisament el que el converteix en heroi. L’aigua sempre torna a la llera; l’ordre còsmic, per principi de simetria, no es pot interrompre per sempre. No hi ha més certesa que el final d’aquests temps i l’adveniment dels temps que van ser.
A través de la investigació documental, bibliogràfica, iconogràfica, el treball de camp i l’entrevista, l’equip s’acosta al mite de Kondoy des d’una diversitat de fronts i categories. Alhora, l’anàlisi i la reflexió sobre tots aquests materials recollits apropa l’equip a l’estructura bàsica del mite i les seves implicacions socials, territorials, polítiques, espacials i paisatgístiques.
El projecte intenta abordar una perspectiva nova sobre la història i la formació actual de l’art global des d’una revisió crítica d’una de les manifestacions més riques, problemàtiques, recurrents i singulars. El projecte es construeix entorn de la noció dels indigenismes i els neoindianismes cap a una reformulació teòrica dels transindigenismes com a catalitzadors de l’art modern i contemporani del continent americà. Una proposta contemporània i amb un horitzó de futuritat que comporta una nova manera d’entendre l’influx d’interseccions i desplaçaments del desenvolupament d’una forma estètica original i única de producció dels significats culturals de la regió.
Un projecte de Mariana Botey en col·laboració amb Dr. Lakra, Taka Fernández i Brian Cross, comissariat per Pablo Arredondo Vera.
Una producció d’Hacer Noche – Promised Land, en col·laboració amb el MACBA i amb la participació de la Universitat de Califòrnia a San Diego i la Casa de la Cultura Oaxaqueña.
Nosaltres, humans, podem retornar realment o el retorn és sempre un nou viatge a un lloc i un temps diferents? Sembla com si el veritable retorn estigués vetat als humans; només els herois tornen i així restitueixen el món. Potser a nosaltres, humans, només ens queda esperar el retorn, o bé el podem demanar, invocar, induir? D’on tornen els herois? I si en comptes de tornar es tornessin? I si el retorn fos reflexiu i, més que tornar d’un altre temps o un altre lloc, retornessin a la seva altra advocació, la seva altra forma, a sí mateixos?
La restitució del temps cíclic, de l’alternança infinita, l’infinit moviment primigeni és un element comú a tots els moviments de regeneració cultural del continent americà. En aquest context, la colonització i la presència europea no suposen només la subversió de l’ordre còsmic, sinó la seva interrupció. Vivim no en el món al revés sinó en el no-món, on la rítmica consecució de vida i mort, amunt i avall, llavor i flor, dia i nit, home i dona no pot seguir el seu curs. Els cicles s’han aturat i l’humà ja no preserva i completa el món, sinó que se’n troba fora, sota la transcendència teleològica occidental i moderna, esperant. En aquest anquilosament, l’heroi es torna penyal; la seva germana, boira; i el seu palau, ruïna. La immanència de l’ordre còsmic esdevé paisatge; pur i absolut potencial, a l’espera del retorn.
artista
Les seves àrees de recerca són la teoria postcolonial, els estudis de la subalternitat, el modernisme i la fundació nacional, el modernisme i la globalització, l’indigenisme, les interseccions de l’etnografia amb l’avantguarda, la teoria crítica i la desconstrucció marxista. Al llarg dels darrers vint anys el seu treball ha desenvolupat un enfocament interdisciplinari orientat cap a l’anàlisi comparativa i el diàleg crític entre els camps de la teoria, la història i l’art. Va coeditar Estética y emancipación. Fantasma, fetiche, fantasmagoría, a la seva col·lecció “Zona crítica” (Siglo XIX Editores, UNAM, UAM). És autora de Zonas de disturbio. Espectros del México indígena en la modernidad, que publica amb la mateixa editorial (2014). Dirigeix la Discursive and Curatorial Production Initiative (DCP) a la Universitat de Califòrnia, a San Diego, des d’on ha fet dotze col·loquis, quatre exposicions d’art i el mateix nombre de publicacions crítiques. Va rebre un premi de recerca del Getty Research Institute per al Pacific Standard Time LA/LA de suport a l’exposició i la publicació Indigenismos: Amerindian Inscriptions in the Art of the Americas. Des del 2009 és membre fundadora del comitè editorial i comissarial d’El Espectro Rojo. Viu i treballa a San Diego, Califòrnia, i Ciutat de Mèxic.
galeria d’imatges
