Exposició
Del 5 de novembre de 2026 al 2 de maig de 2027
Aurèlia Muñoz. Ens
Aurèlia Muñoz. Ens traça un recorregut exhaustiu per l’obra d’una de les grans creadores catalanes de la història recent.
Prenent el concepte d’ens com a fil conductor d’una pràctica que travessa una gran diversitat de mitjans i oscil·la constantment entre una certa figuració i l’abstracció, aquesta exposició proposa una anàlisi detallada de les cinc dècades de trajectòria de l’artista Aurèlia Muñoz.
Els primers collages, d’influència surrealista i gòtica, i els grans brodats pictòrics de Muñoz donaran pas a una selecció inèdita d’icòniques estructures de macramé procedents de col·leccions institucionals de l’estat espanyol, Europa i els Estats Units. Els emblemàtics ocells-estels i les darreres instal·lacions creades amb paper fet a mà també tindran una presència clau a l’exposició, que inclou, igualment, una nova panoràmica de dibuixos, maquetes i elements d’arxiu mai mostrats fins ara.
Malgrat la vinculació inicial de l’artista a moviments com la nouvelle tapisserie i l’Escola Catalana del Tapís, la pràctica de Muñoz transcendeix els àmbits de l’art tèxtil i l’artesania contemporània. Combinant tècniques ancestrals i recursos contemporanis, Muñoz va respondre a les crisis incipients del món postindustrial, parant atenció a l’impacte en els ecosistemes aquàtics, vegetals i aeris, que emergeixen com a grans referents en la seva producció.
Una innovadora publicació acompanyarà l’exposició, amb una selecció de textos a càrrec dels membres de l’equip curatorial i amb contribucions d’autores convidades, com Melody Jue, teòrica i professora de la Universitat de Califòrnia, i Ana María Ramo Affonso, antropòloga i acadèmica hispanobrasilera.
Exposició organitzada pel MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i comissariada per einaidea (Fundació Eina, Barcelona), sota la direcció científica de Manuel Cirauqui i amb la participació de Rosa Lleó, curadora i investigadora associada a einaidea, i de Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l’Arxiu Aurèlia Muñoz i conservadora especialitzada en tèxtils.
Aurèlia Muñoz. Ens també ha comptat amb un Comitè Científic interdisciplinari integrat per: Emma Ingala, professora titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid; María Elena del Solar, doctora en Antropologia i experta en tèxtils del context precolombí i amerindi; Victòria Rabal, artista i directora del Museu Molí Paperer de Capellades (Lleida), i Josefina Salazar, assistent d’Aurèlia Muñoz, amb la col·laboració especial d’Ana Roquero, investigadora i experta en etnobotànica del color. El Comitè Científic ha gaudit, així mateix, de la interlocució amb Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA entre 2021 i 2026; Manuel Segade, director del Museo Reina Sofía, Madrid, i Amanda de la Garza, subdirectora artística del Museo Reina Sofía.
Aquesta exposició és l’esdeveniment central de l’Any Aurèlia Muñoz, impulsat per la Generalitat de Catalunya arreu del territori català.
artista
Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i a l’Escola Massana de Barcelona, Aurèlia Muñoz va orientar tota la seva producció com una recerca i exploració de l’art tèxtil contemporani, àmbit en el qual ha arribat a ser un referent internacional. Cap al 1960, decideix pintar una xarpellera, fet que actuarà com un detonant. Després d’uns primers anys en què, interessada per la simplicitat simbòlica del romànic i per la poètica rítmica d’artistes com Paul Klee, pinta xarpelleres i realitza brodats amb llana que tenyeix manualment, a mitjans dels setanta descobreix el macramé i altres tècniques de nuar antigues, com els nusos que utilitzaven els pescadors de Blanes. Muñoz està trobant un llenguatge propi. Des de llavors, la seva obra adquireix tridimensionalitat i monumentalitat: els seus tapissos abandonen el mimetisme de la pintura i del mur i esdevenen plenament autònoms. Muñoz s’allibera dels fils i les arrels que ancoren les obres a terra i les va dotant de verticalitat fins a convertir-les en éssers suspesos a l’aire. És en aquest moment, a mitjans dels setanta, quan apareixen les seves emblemàtiques formes alades d’ocells i veles, així com el seus treballs amb la figura del llibre. Amb una producció ja plenament conceptual, incorpora materials nous com lones i veles suportades per estructures metàl·liques. Els darrers anys, l’artista explora el paper fet a mà per elaborar mòbils i formes tridimensionals.
Inicialment inclosa en l’anomenada Nouvelle Tapisserie i en l’Escola Catalana del Tapís, des de mitjans dels anys seixanta participa en les Biennals Internacionals del Tapís de Lausana (1965, 1969, 1971, 1973, 1977 i 1983) i en la primera exposició internacional d’experiències artístico-tèxtils al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1969). Des de llavors, ha format part d’esdeveniments com la Biennal de São Paulo (1973), el Fiber Works de Kyoto (1976), la Biennal de Venècia (1978) i d’exposicions col·lectives a The Art Institute de Chicago (1999), al Château d’Ansembourg de Luxemburg (2001-2003), al Museum of Modern Art de Nova York (2019), al CentroCentro de Madrid (2021) i al Museu Guggenheim de Bilbao (2021), entre d’altres. Entre les seves mostres individuals, destaquen les presentades al Museo de Bellas Artes de Bilbao (1990), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) i la retrospectiva Aurèlia Muñoz. Ens, presentada l’any 2026 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona. L’obra de Muñoz es troba en nombroses col·leccions d’arreu del món, com la del Museu Nacional d’Art Modern de Kyoto, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, el Royal Scotish Museum d’Edimburg, la Fundación Juan March de Madrid i el MACBA de Barcelona.
Organitza
Amb la col·laboració de
Amb el suport de
Any Aurèlia Muñoz
Amb motiu del centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (1926-2011), una constel·lació d’institucions culturals de Catalunya s’uneixen per celebrar una de les artistes més singulars del segle XX.