Als marges de l’art
Guy Schraenen va ser el comissari d’aquesta exposició que va aglutinar al Centre d’Estudis i Documentació MACBA gairebé 230 revistes, llibres, octavilles, postals i altres materials impresos ideats per artistes que posaven la seva capacitat creativa al servei de les reivindicacions polítiques i socials. La relació entre art i política segurament es remunta als inicis de la història de l’art, però és a partir del segle XX i, sobretot, entre el 1960 i el 1980, que la fusió entre pensament, activisme i creació artística adquireixen un paper fonamental.
L’ús radicalment creatiu del llenguatge –en els dos vessants, el semàntic i el visual–, les imatges cridaneres i els eslògans impactants, l’apropiació dels recursos propis de la cultura popular, així com la precarietat dels mitjans de producció i distribució utilitzats són alguns dels trets característics d’aquest tipus de documents.
Amb fons sonor de Campaign (1973) –una peça de l’artista alemany Ferdinand Kriwet–, l’exposició començava amb dos Tracts surrealistes de 1933 i 1936 i comprenia obres d’uns 150 artistes i col·lectius, entre els quals destacaven Joseph Beuys, Mirtha Dermisache, Antonio Dias, Alfredo Jaar, Barbara Kruger, Jenny Holzer, Víctor Mira, Miralda, Muntadas, Maurizio Nannuci, Joan Rabascall, Ben Vautier i Edgardo Antonio Vigo, Art in Ruins, Guerrilla Girls i Provo.
Als marges de l’art és una nova exposició de documents, edicions i altres materials procedents dels fons del MACBA. Comissariada per Guy Schraenen, aquesta mostra oferirà una àmplia panoràmica de les diverses formes en què els artistes de la segona meitat del segle XX han posat la seva capacitat creativa al servei de la reivindicació política.
El material seleccionat inclou revistes, llibres, cartells, fulls de mà, postals i altres formats impresos, que es poden ubicar en algun punt intermedi de l’extens espectre que abraça des de l’art més pur fins a la declaració política més directa. Tots resulten de la combinació en diferents graus d’habilitat artística, impacte visual i intenció política, ingredients als quals s’afegeix sovint un ús enormement creatiu del llenguatge que s’inspira, conscientment o inconscientment, en els èxits de la poesia visual.
Alguns d’aquests elements van sorgir de la reacció davant una circumstància concreta, com és el cas dels cartells produïts pels moviments contestataris entorn del Maig del 68; altres, en canvi, són producte de col·lectius o moviments més duradors i responen a motivacions diverses com, entre d’altres, les reivindicacions de gènere –Guerrilla Girls, Barbara Kruger– o racials –el Black Panther Party–, les preocupacions ecològiques, els conflictes de classe o els moviments de caràcter contracultural, com és el cas del col·lectiu holandès Provo i la revista del mateix nom que es va publicar durant la dècada de 1960. Cronològicament, la selecció de materials s’inicia amb una mostra dels tracts surrealistes i documentació relativa a la Internacional Situacionista, i arriba fins a peces recents realitzades al voltant del 2000.
Entre els artistes i col·lectius representats en aquesta exposició hi ha Joseph Beuys, Mirtha Dermisache, Antonio Dias, Alfredo Jaar, Barbara Kruger, Jenny Holzer, Víctor Mira, Miralda, Muntadas, Maurizio Nannuci, Joan Rabascall, Ben Vautier i Edgardo Antonio Vigo, i els col·lectius Art in Ruins, Guerrilla Girls i Provo, entre d’altres.
Comissari: Guy Schraenen
Producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)