al

L’exposició que el MACBA va dedicar a Vito Acconci (Nova York, 1940) el 2005 analitzava la personalíssima trajectòria de l’artista des dels seus inicis com a poeta, en la segona meitat dels seixanta, fins a les seves intervencions més recents en l’espai públic.

Si a les seves primeres creacions, Acconci concebia la pàgina en blanc com a espai discursiu per dur-hi a terme les seves radicals intervencions poètiques, ben aviat aquest format va esdevenir insuficient i l’artista va optar per recórrer la ciutat. A Following Piece (1969), sortia cada dia al carrer per seguir una persona, triada a l’atzar, fins que desapareixia en algun lloc privat. Va ser la primera d’una llarga sèrie de performances protagonitzades pel mateix artista i enregistrades a través de fotografies, pel•lícules i peces sonores. Moltes de les seves accions van evolucionar en forma d’instal•lacions que es desenvolupaven en galeries i convertien l’espai expositiu en escenari de les seves característiques reflexions sobre els límits entre l’artista i el públic, entre l’objecte i l’esdeveniment i entre els àmbits públic i privat.

Sense abandonar mai la seva vinculació a l’escriptura, a finals dels anys setanta l’artista va començar a concebre estructures extensibles i mòbils, amb les quals ocupava de nou el carrer i alterava les convencions de l’espai públic. Des del 1988, el Vito Acconci Studio du a terme projectes arquitectònics que contribueixen a redefinir els usos i les funcions de l’entorn urbà.

Aquesta exposició recull la singular trajectòria artística de Vito Acconci des de mitjan anys seixanta fins a començaments dels vuitanta, i inclou poesies, performances, fotografia, cinema i vídeo, una selecció d'instal·lacions, maquetes i projectes arquitectònics.

Vito Acconci (Nova York, 1940) va iniciar la seva trajectòria artística com a poeta a mitjan anys seixanta, amb el nom de Vito Hannibal Acconci. En les seves creacions tractava el paper en blanc com un espai en què es podia actuar, utilitzant les paraules com a elements per al moviment i la pàgina com un contenidor. Més tard, les seves accions poètiques es van desplaçar del paper a l'espai de la galeria, evolucionant cap a performances en què reflexionava sobre el seu propi ésser físic i psicològic. Tant en les performances com en les seves instal·lacions de principis dels anys setanta, la figura de l'artista sempre hi era present, físicament o per mitjà de filmacions o enregistraments de la seva veu, el so de la qual oferia al visitant una experiència sensorial intensa. Acconci proposava una nova definició de l'objecte material i un espai d'experiències comunes entre l'espectador i l'artista, en esborrar les fronteres tradicionals entre un artista i el seu públic, un objecte i un esdeveniment temporal, una obra d'art i la seva existència en un context espacial i/o social.
El seu interès per l'espai el va portar a crear a principis dels anys vuitanta l'Acconci Studio, cèl·lula de treball que agrupava arquitectes i artistes, les investigacions dels quals es desenvolupen a escala arquitectònica i proposen intervencions de tipus mediambiental i arquitectònic. El poder de les propostes de l'Acconci Studio, en les quals l'artista manté el seu compromís amb el llenguatge, el cos i la seva relació amb l'espai, consisteix a repensar dràsticament les definicions d'espai públic.
Amb ocasió d'aquesta exposició, el MACBA elaborarà una base de dades que contindrà més de tretze hores de treball sonor que Acconci ha realitzat a partir dels anys setanta, incloent-hi una part important de material inèdit.

Comissària: Corinne Diserens
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Artista

Vito Acconci
Patrocinador de comunicació:
Logo La Vanguardia - fons blau 2020
Patrocinador:
Epson

Itineràncies

15 JUL. - 17 OCT. 2004 Musée de Beaux Arts de Nantes
01 OCT. 2005 - 15 GEN. 2006 Stedelijk Museum, Àmsterdam
19 NOV. 2004 - 14 FEB. 2005 Sales del museu 
14 ABR. - 05 JUNY 2005 CAAM

El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo