Vinil Discs i caràtules d’artistes

Aquesta exposició es centra en un àmbit concret de la creació artística del segle XX. Mostra, per mitjà de presentacions acústiques i visuals, discos de llarga durada d'artistes visuals que reflecteixen la varietat d'experiments sonors i de llenguatge en els límits de la música.
Amb l'extensió de l'expressió artística a l'àmbit del so i la creació visual del disc i la seva coberta, van començar a aparèixer obres de caràcter innovador i gran qualitat estètica. Autors de diverses tendències artístiques van crear portades per a les seves obres sonores. La típica portada de disc de 30 x 30 cm va passar a ésser en mans de l'artista un objecte especialment atractiu. Avui dia els discos de vinil han adquirit un caràcter mític per a les generacions més joves i històric per a les més veteranes.

L'exposició es divideix en diverses seccions que abasten des dels moviments d'avantguarda dels anys vint, com el Dadaisme i el Futurisme, fins als experiments sonors més recents, passant per moviments com Fluxus, el Nouveau Réalisme, el Pop Art, Zaj i el Concept Art. Sovint els enregistraments són resultat de performances o altres accions, que permeten documentar importants formes artístiques de creació d'aquest període. Algunes seccions de l'exposició tracten temes concrets, com la poesia sonora, o presenten grups de discos amb l'obra d'artistes en solitari, entre els quals trobem Hanne Darboven, Jean Dubuffet, Dieter Roth, Joseph Beuys, A.R. Penck, Laurie Anderson, Milan Knizak, el grup Laibach, William Burroughs i Allen Ginsberg (Beat Generation), Revue OU de Henri Chopin o Giorno Poetry Systems. Artistes com Yves Klein, Roman Opalka, Hermann Nitsch, Tom Wesselmann o Karel Appel apareixen representats amb singles. La relació entre l'art visual i la música rock i pop queda palesa amb discos dels Rolling Stones i els Beatles. Artistes visuals com Richard Hamilton, Andy Warhol, Robert Frank o Les Levine els han atorgat el seu aspecte tan peculiar.
En una "cabina de so" especial els visitants tindran accés a gairebé tots els discos de la col·lecció. Una de les instal·lacions de l'exposició es centra en discos objecte, és a dir, discos que varien, manipulen o trenquen la forma típica d'un disc de llarga durada. En altra sala s'ofereix una visió general històrica de la diversitat de l'activitat artística relacionada amb el so. L'exposició es completa amb una selecció d'obres vídeo-sonores que també proporcionen una visió interessant de la intersecció entre les obres visuals i les obres sonores.

Completa la mostra al MACBA una secció dedicada a les col·laboracions entre artistes i músics a l’Estat espanyol, dirigida per Víctor Nubla en col·laboració amb Joan Ramon Guzmán, Jordi Segura i Pedro G. Romero.

Comissari: Guy Schraenen
Co-producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i Neues Museum Weserburg Bremen.