al

El 1978 Tony Cragg (Liverpool, 1949) va començar a realitzar escultures amb fragments de plàstics procedents d'objectes quotidians de tota mena. Es tractava d'ordenar, segons colors i formes, les deixalles que acumula la societat urbana. Si inicialment aquestes acumulacions es disposaven a terra, més tard van envair els murs i van anar assolint proporcions monumentals.

Cragg considera que «els objectes tenen la capacitat de proporcionar-nos informació valuosa (...), però la realitat és que la majoria dels objectes estan fets d’una manera irresponsable i manipuladora. Irresponsable perquè la gent –els constructors– no consideren mai des d’una perspectiva metafísica els significats dels objectes que estan realitzant, i manipuladora perquè les coses es fan per raons comercials i de poder».

Tony Cragg, juntament amb artistes com Anish Kapoor, Bill Woodrow o Richard Deacon, va tenir un paper determinant en la renovació de l'escultura britànica a la dècada dels vuitanta, i va impulsar un nou predomini de l'escultura i la instal·lació dins el context europeu.

Les quatre obres que es van reunir en aquesta exposició van ser realitzades entre 1980 i 1986 i il·lustraven una etapa de definició i consolidació en la trajectòria de l’artista.