Del 8 d'abril a l'11 de setembre del 2022
Edifici Meier

A principis dels anys setanta Teresa Lanceta (Barcelona, ​​1951) va prendre la decisió de teixir com a mitjà d'expressió artística, forçant els límits de la comprensió del que es considera o no es considera art. La seva aproximació al teixit se centra en els elements formals, en allò que els teixits tenen d'original i propi: els lligaments, materials, tradicions i tècniques. Una manera de fer sense cap esbós previ en què imatge i fons, objecte i llenguatge, suport i imatge es construeixen alhora, sense possibilitat de recular, assumint els errors.

Teixir li ha permès comprendre un codi primigeni i universal que manifesta clarament la seva llei interna, una llei que traspassa fronteres físiques, temporals i culturals, que alimenta la imaginació creadora i a partir de la qual l’artista elabora una proposta personal. El seu treball no defuig la reflexió ecològica i reclama la utilitat de l’art i la creació col·lectiva enfront de la idea de geni individual. L’art col·lectiu no es planteja com un magma uniforme ni com una mà enorme que tot ho fa, sinó com el resultat de la creativitat de persones concretes, un codi obert que en permet la lectura, transformació i transmissió.

Aquesta exposició reuneix tota la trajectòria de Teresa Lanceta des dels setanta fins a l’actualitat i inclou una àmplia selecció dels seus tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos, en el que és la més completa aproximació al treball de l’artista fins avui. A més, Teresa Lanceta ha convidat altres autors a dur a terme diverses col·laboracions que es mostraran a l’exposició: La Trinxera, Olga Diego, Leire Vergara, Nicolás Malevé, Virginia García del Pino, Pedro G. Romero, Paula Crespo, Isabel Carballo i el projecte Els oficis del Raval, en col·laboració amb l’IES Miquel Tarradell i el departament d’Educació del museu (2020-2022).

L'exposició es una coproducció del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), comissariada per Nuria Enguita en col·laboració amb Laura Vallés.

Des dels seus inicis, Teresa Lanceta s’ha mantingut fidel al teler i al teixit com a mitjà d’expressió d’una voluntat artística. El seu interès per les estructures de repetició –com les franges, el triangle o el rombe– no respon tant a les seves qualitats expressives i simbòliques intrínseques com a la seva capacitat per comunicar una manera d’estar en el món, d’habitar i d’explicar la vida. La transmissió i mutació de les formes uneix passat i futur, tradició i creativitat, tècnica i pensament. I és aquí on es produeix aquesta síntesi original que és la proposta de Teresa Lanceta, una proposta que l’ha portat a endinsar-se en temes històrics i socials i a incorporar altres tècniques i maneres de fer, com el vídeo, el dibuix o la narració. La pervivència de l’altre, la memòria de l’altre, es troba present en la majoria dels seus treballs. S’interessa pel treball de les dones mitjançant la comunicació no verbal d’històries i afectes, o les diferents formes de vida en comunitat. El teixit com a motiu, material i mode de creació ha subsistit al llarg de la seva trajectòria transformant-se a través de diversos enfocaments i temàtiques.

Artista

Teresa Lanceta

Comissariada per

Núria Enguita
Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat