al

Zush és la personalitat artística que Albert Porta (Barcelona, 1946) va adoptar, el 1968, després de passar per una institució psiquiàtrica on havia estat ingressat sota l'acusació d’«inadaptació al medi». Va ser un dels pacients del centre qui el va batejar amb aquest nom. L'obra de Zush es caracteritza per la construcció d'una mitologia personal de caràcter autobiogràfic, en la qual es genera un delicat equilibri entre el que és aparentment caòtic i monstruós i la composició racional. L'artista recorre a una gran varietat de mitjans –pintura, dibuix, grafisme, assemblage, fotografia, collage, llibre o enregistrament sonor–, alhora que col•labora amb creadors de diverses disciplines, com programadors, arquitectes, escriptors o músics.

L'exposició Zush. Tecura va reunir més de dues-centes obres, organitzades en dues seccions. La primera estava dedicada a mostrar els dibuixos i llibres de mitjans dels anys seixanta; les pintures, escultures i obres sonores més rellevants de la seva trajectòria; i algunes de les seves creacions més recents, com el projecte digital interactiu Tecura o les campanes parlants de bronze que obrien l'exposició. La segona secció oferia al visitant la possibilitat d'experimentar directament el procés creatiu de l'artista a partir d'un taller-laboratori d'idees i de la presència del mateix Zush, que va viure i va treballar al Museu mentre va durar l'exposició.

La fi d'aquesta mostra va coincidir amb la fi del personatge Zush, que des d'aleshores ha adoptat el nom d’Evru, un artista, científic i místic interessat en les noves tecnologies i els llenguatges digitals.

Aquesta exposició, organitzada en col·laboració amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, mostrava una àmplia retrospectiva que aplegava més de dos-centes obres de Zush amb una doble articulació. Una part estava dedicada als primers dibuixos i llibres de la dècada dels anys seixanta, les pintures, les escultures i les obres sonores més rellevants de la trajectòria de Zush, i les obres recents, com ara el projecte digital interactiu Tecura o les campanes parlants de bronze que obríen l´exposició. La segona secció oferia la possibilitat d´experimentar directament alguns aspectes del procés creatiu de l´artista, gràcies a un taller-laboratori d´idees a disposició del visitant, i a la presència de l´artista, que va viure i va treballar al Museu, on utilitzava diversos habitacles –tres projectes arquitectònics realitzats a València, Sète i Madrid, aquests dos últims en col·laboració amb l´arquitecte Enric Ruiz-Geli– i on invitaval´espectador a crear les seves obres digitals.

Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en coproducció amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

Artista

Evru/Zush
M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch