al

L'obra de Tacita Dean (Canterbury, 1965) està composta principalment per pel·lícules de 16 mmm i peces sonores en les quals el procés de treball, l'esdevenir temporal, l'atzar i les coincidències adquireixen un paper fonamental. Dean va començar la seva carrera artística com a pintora, però a principis dels anys noranta va descobrir les possibilitats poètiques i narratives del cinema. En un moment en què la majoria dels seus col·legues recorrien al vídeo, ella va apostar pel format de 16 mm, que li permetia treballar d'una manera més física, en contacte directe amb el cel·luloide, amb les seves textures i els seus particulars tempos narratius.

Dean rescata moments oblidats de la història, objectes que han perdut la funció o espais mancats de la seva antiga simbologia i ens els retorna carregats de nous significats. Les seves pel•lícules mantenen una estructura narrativa, ja que es desenvolupen entorn d'un esdeveniment que l'artista segueix de principi a fi. Per això, l'espectador que en vulgui captar íntegrament el sentit s’ha d’estar davant la pantalla mentre duri el relat.

Aquesta exposició del MACBA va mostrar una tria d'obres produïdes entre 1995 i 2000, entre les quals hi havia treballs fílmics, dues obres sonores –una de les quals, Jukebox, va ser concebuda especialment per a l'ocasió– i també dibuixos i fotografies.

Aquesta exposició va reunir per primera vegada al nostre país una selecció d'obres de Tacita Dean (Canterbury, 1965), una de les artistes més rellevants de la seva generació, que va rebre la nominació del premi Turner britànic. L'artista presenta diverses estructures narratives derivades del llenguatge cinematogràfic, i utilitza mitjans com ara el cinema, el so, el dibuix i el text. L'exposició va consistir en una selecció d'obres realitzades entre el 1995 i el 2000, entre les quals es van incloure nou treballs fílmics realitzats en 16 mm., així com dues obres sonores –una de les quals, Jukebox, es realitzà especialment per a aquesta exposició–, i també dibuixos i fotografies.

Artista

Tacita Dean
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró