al

Les quatre instal·lacions multimèdia que el MACBA va presentar en l'exposició Off-Sònic tenien en comú el fet de donar prioritat al so generat gràcies a l'electricitat com a part essencial de la seva aposta artística.

Carsten Höller entenia el so com a composició musical; el col·lectiu Unidad Específica de Distribución (U.E.D.), com a matema d'estructures comunicatives socials; Bill Vorn, com a expressió maquínica autònoma; i Tommi Grönlund & Petteri Nisunen, com a element transformador de la percepció de l'arquitectura.

Les quatre propostes coincidien a fer visible per a l'espectador l'enginyeria o el dispositiu tecnològic que possibilitava el sentit de les obres. D’aquesta manera donaven personalitat estètica pròpia a les eines industrials utilitzades per produir imatges, textos i sons.