Ray Johnson Completa-ho i retorna-ho, sisplau
A finals dels anys cinquanta, l'artista Ray Johnson (Detroit, 1927 – Nova York, 1995) va començar a enviar als seus amics i col·legues una sèrie de missives amb la sol·licitud següent: "Completa-ho i retorna-ho, sisplau". Aquesta correspondència incloïa retalls de diaris retocats, dibuixos amb instruccions, postals o fragments de collages. D'aquesta manera començava el que més endavant es coneixeria amb el terme de mail art o art postal. Així, Ray Johnson creava un sistema propi i alternatiu per a la difusió de la seva obra, que qüestionava conceptes com el d'institució museística o s'oposava a la idea burgesa de l'art com a obra acabada, propietat privada i valor comercial.
Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho, sisplau va ser la primera exposició retrospectiva a Espanya dedicada al "més famós dels artistes desconeguts", segons la periodista del New York Times, Grace Glueck.
L'exposició reunia, a més de les seves obres d'art postal, una gran selecció dels collages que Ray Johnson havia exposat en diverses galeries, i una altra sèrie inèdita de collages inacabats que van aparèixer, després de la seva mort, a la residència de Locus Valley (Long Island) on l'artista s'havia autoexiliat el 1968.
L'artista nord-americà Ray Johnson (Detroit, 1927 – Nova York, 1995) és un dels artistes més desconeguts i influents de la seva generació. Aquesta exposició, la primera dedicada a ell que té lloc a Espanya, planteja un recorregut a través dels seus collages i correspondències.
Al final de la dècada de 1940, Ray Johnson va estudiar pintura amb Josef Albers al Black Mountain College. Allà va conèixer Bill de Kooning, Richard Lippold, Merce Cunningham i John Cage. Després d'aquesta etapa es trasllada a Nova York, ciutat on, a mitjan dècada de 1950, abandona la pintura a la recerca d'una nova forma d'expressió, construint collages a partir de fragments de les seves pintures abstractes. Uns collages que es convertirien, a la vegada, en elements per construir peces més complexes, en les quals aquests fragments s'intercalen amb elements procedents de la cultura popular. Per fer-ho, utilitza imatges d'Elvis Presley, James Dean, Shirley Temple i Marilyn Monroe, entre d'altres, tot anticipant l'imaginari que Andy Warhol farà servir durant els anys seixanta. Entre els seus primers collages destaquen els «moticos», uns panells amb formes irregulars que reutilitzaria al llarg de la seva carrera i que suposaven una crítica a la rigidesa abstracta del rectangle.
Serà també durant la dècada de 1950 quan, paral·lelament al desenvolupament dels collages, Ray Johnson comença a explorar les possibilitats de l'art postal, construint una xarxa de contactes amb els quals intercanviava idees i treballs; a través d'aquest circuit va enviar una gran quantitat d'elements, des de postals fins a parts dels seus collages, dibuixos amb instruccions («please add to & return…»), objectes trobats i retalls de diaris amb anotacions. L'any 1968 aquesta xarxa d'intercanvi postal es consolidarà com la New York Correspondece School, centre d'un sistema de comunicació artística que aviat es convertiria en un fenomen global.
L'obra en paper de Ray Johnson es basa en la unió d'imatges i idees per generar nous significats a través de les juxtaposicions que construïa i distribuïa. Una juxtaposició que, en moltes ocasions, i sobretot en el cas dels collages, es veia reforçada per la creació de múltiples capes que s'anaven afegint al llarg del temps i que fan que la majoria dels seus collages tinguin diverses dates. També estava molt interessat en els sistemes semiòtics i els codis que aquests creen. Per això, és molt freqüent trobar en la seva obra jocs de paraules que el porten a crear nous termes. També són presents en la seva obra la crítica institucional i una relació ambivalent amb el món de l'art.
A més de l'art postal i els seus collages, les performances són una part important de la seva obra. El 1961 va començar la sèrie "Nothings", en resposta al treball d'Allan Kaprow i Fluxus. Aquestes performances es repetirien en el transcurs de la seva carrera.
Ray Johnson. Please add to & return es presenta al MACBA al mateix temps que John Cage i l'art experimental. L'anarquia del silenci, una oportunitat per explorar les relacions entre tots dos artistes. En el cas de Ray Johnson, les referències a la figura i obra de John Cage són freqüents i la seva obra reflecteix un interès profund per la idea de l'atzar, aplicada a la pràctica artística que va desenvolupar John Cage.
Comissària: Alex Sainsbury en col·laboració amb Chus Martínez
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona
