al

Processos documentals va presentar una selecció de treballs fotogràfics i audiovisuals a través dels quals s'examinava la transformació de la categoria de documental a partir de la seva hibridació amb formes narratives i mediàtiques derivades del concepte de testimoni. El testimoni és un gènere literari que permet que la veu de les classes subalternes accedeixi a les elits.

Els treballs exposats sorgien de la voluntat de construir imatges en què es fessin visibles els processos i les condicions vitals de les classes subalternes. S'al•ludia així a circumstàncies geopolítiques específiques del nostre present, entre les quals destaquen les conseqüències de la desindustrialització i els efectes de la globalització econòmica en la memòria de les classes treballadores (Marcelo Expósito, Harun Farocki, Allan Sekula); la desterritorialització de l'experiència urbana i la disneyficació de l'espai públic (Andrea Robbins i Max Becher); les conseqüències de l'urbanisme de la ciutat difusa en un barri popular de Barcelona (Patrick Faigenbaum i Joan Roca); les noves modalitats de precarietat laboral (Marc Pataut, Roy Arden); els conflictes culturals i socials entre primer i tercer món (Ursula Biemann); i la crisi dels serveis i l'habitatge públic (Frederick Wiseman).

Aquesta exposició, que formava part del projecte Barcelona Art-Report, 2001: Experiències, presentava una selecció de treballs fotogràfics i audiovisuals a través dels quals s'examinava la transformació de la categoria de documental a partir de la seva hibridació amb formes narratives i mediàtiques derivades del concepte de testimoni. El testimonio és un gènere literari mitjançant el qual la veu de les classes subalternes es fa accessibles a les elits.
Els treballs d'aquesta exposició sorgeixen d'una voluntat de construir imatges en què es fan visibles els processos i les condicions històriques en les quals viuen avui les classes subalternes, i al·ludeixen a algunes circumstàncies geopolítiques específiques del present, com són les conseqüències de la desindustrialització i els efectes de la globalització econòmica en la memòria de les classes treballadores (Marcelo Expósito, Harun Farocki, Allan Sekula), la desterritorialització de l'experiència urbana i la disneyficació de l'espai públic (Andrea Robbins i Max Becher), els efectes de l'urbanisme de la ciutat difusa en un barri popular d'una ciutat europea com Barcelona (Patrick Faigenbaum i Joan Roca), les noves formes de precarietat laboral (Marc Pataut, Roy Arden), els conflictes culturals i socials entre el primer i el tercer món (Ursula Biemann), i la crisi dels serveis i l'habitatge públic (Frederick Wiseman).
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró