La pell del món + altres coses més
L'obra de Dieter Roth (Hannover, 1930 - Basilea, 1998) es resisteix a les catalogacions. Roth es va formar com a dissenyador gràfic, però aviat va començar a mostrar interès per l'art i la poesia concreta. Va experimentar amb l'op art i l'art cinètic, i es va relacionar amb el grup Fluxus i amb els nous realistes. Però si hi ha alguna cosa que caracteritza la seva obra és, sens dubte, la indissociable relació que s'hi estableix entre art i vida. Roth recorria a una gran varietat de mitjans: pintura, escultura, fotografia, dibuix, obra gràfica, vídeo, cinema, música i poesia. I feia servir un heterogeni repertori de materials extrartístics i peribles, que feien anar de corcoll els conservadors dels museus: xocolata, formatge, sucre, restes d'excrements, humus i altres deixalles.
L'exposició que el MACBA li va dedicar presentava com a nucli central Die Haut der Welt (La pell del món), una mostra de la col·lecció de l’Archiv Sohm, conservada a l’Staatsgalerie de Stuttgart i integrada per obres de petit format realitzades entre les dècades dels seixanta i els vuitanta, entre les quals hi ha objectes, dibuixos, pintures i les seves cèlebres «salsitxes de literatura». També van merèixer una atenció especial les instal•lacions a gran escala, així com una secció dedicada a la relació de Roth amb Catalunya, sobretot amb Cadaqués –on solia trobar-se, treballar i exposar amb Richard Hamilton– i amb Barcelona –on va realitzar l'obra Tibidabo-24 Hours of Dogs’ Barking (1977)–-. A més, l’exposició incloïa una àmplia selecció de llibres d'artista.
Per a Dieter Roth, la producció artística va coincidir amb la vida. Recopilant i processant el que trobava diàriament, Roth va crear el seu propi univers. En la seva producció artística va utilitzar tots els mitjans possibles: la pintura, l´escultura, la fotografia, el dibuix, l'obra gràfica, el vídeo, el cinema, la música, la poesia i molts llibres d'artista, així com tècniques i materials experimentals, com ara la xocolata, el formatge i altres menjars, floridura, deixalles i excrements —actualment acceptats i comuns en les pràctiques artístiques— per expressar la seva visió del món. La riquesa i la complexitat de totes aquestes facetes del seu treball apareixien representades en aquesta exposició.
