al

Aquesta exposició té com a objectiu no només donar visibilitat al treball de Carol Rama, sinó també qüestionar els relats dominants de la historiografia de l’art amb un treball que obliga a desfer narratives i reformular conceptes. Oblidada tant per la historiografia hegemònica com pel relat feminista, l’obra de Carol Rama, que s’estén al llarg de set dècades (1936-2006), és un contra-arxiu que permet reconstruir els moviments d’avantguarda del segle XX.

Des de les seves primeres aquarel·les dels anys trenta, Carol Rama inventa una gramàtica visual pròpia que contrasta amb les representacions de la sexualitat de la modernitat: el cos femení –alhora mutilat i amenaçant, violentat i irreductiblement desitjós– es presenta actiu i vital. La paleta carnal del fauvisme li serveix per donar suport a una proposta subversiva: la intensitat dels colors reservats a la vulva o la llengua denoten la resistència del cos a les forces que el dominen i a les institucions que el subjuguen. Aquestes obres inicien una constant en el treball de Rama fins al 2006: ens referim a les cartografies del desig dissident, als diagrames de l’inconscient i a les seves estratègies de resistència a la normalització.

Carol Rama transita per l’abstracció en els anys cinquanta; s’aproxima a l’informalisme y a l’espacialisme en els seixanta amb la creació de bricolages i de mapes orgànics fets d’ulls i ungles de taxidermista, de cànules, signes matemàtics, xeringues i connexions elèctriques, fins a la composició en els setanta d’una imatge-matèria composta de gomes de pneumàtics. I torna, en els últims anys, a un ús lliure de la forma. Carol Rama inventa el sensurrealisme, l’art visceral-concret, el porno brut, l’abstracció orgànica. Actualment se la considera una artista imprescindible per entendre les mutacions de la representació en el segle XX i el treball posterior d’artistes com Cindy Sherman, Kara Walker, Sue Williams, Kiki Smith i Elly Strik.

Comissaris: Teresa Grandas i Paul B. Preciado
Exposició concebuda pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Musée d’art moderne de la Ville de Paris (MAMVP), organitzada pel MACBA i coproduïda amb PARIS MUSÉES / MAMVP, EMMA – Espoo Museum of Modern Art, Irish Museum of Modern Art, Dublín (IMMA) i GAM – Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea, Torí.

Amb el suport de:
Instituto Italiano Cultura

Itineràncies

12 OCT. 2016 - 05 FEB. 2017 GAM, Galleria Civica d'Arte Moderna e Contemporanea di Torino
24 MARÇ - 01 AGO. 2016 IMMA, Museum of Modern Art Ireland, Dublin
14 OCT. 2015 - 10 GEN. 2016 EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo. Finlàndia
02 ABR. - 12 JUL. 2015 MAMVP, Musée d'Art moderne de la ville de Paris
31 OCT. 2014 - 22 FEB. 2015 Sales del museu

Imatges de l'exposició La passió segons Carol Rama a museus i centres a on s'ha exposat.


Continguts relacionats

Activitats

Vídeos

Imatges

Carol Rama "Dorina", 1940 (detall). Foto: Nick Ash. Cortesia de l'artista, col·lecció privada, Colònia i Galerie Isabella Bortolozzi, Berlín.
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas
Vistes de l'exposició "La passió segons Carol Rama", 2014-2015 Foto: Rafael Vargas

Àudios

Visita comentada a l'exposició 'La passió segons Carol Rama', per als Amics del MACBA (en castellà)
SON[I]A #200 Carol Rama. Escenes eliminades
31.12.2014
Son[i]a #200 Paul B. Preciado sobre Carol Rama
12.12.2014

Publicacions

L’essència del fragment i del mòdul té un ressò profund en el meu treball.
Pep Agut