Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls
Schreber is a woman (Schreber és una dona), 2020
Schreber is a woman (Schreber és una dona), 2020 El Palomar

Vistes d'Apunts per a un incendi dels ulls. Foto: Miquel Coll

Les creacions d’El Palomar abracen un ampli ventall de disciplines i generen discursos crítics sobre la política i la poètica de la dissidència sexual i de gènere.

Schreber is a Woman agafa forma a partir de l’estudi del cas clínic i les memòries de Daniel Paul Schreber, un jutge alemany que va ser internat al manicomi de Sonnenstein, a Saxònia, el 1894, poc després que fos nomenat president del Tribunal Suprem. Ell mateix havia afirmat que se sentia com una dona, entre altres experiències relacionades amb el canvi de gènere, la qual cosa va ser considerada una forma de deliri. Cal destacar que Schreber era fill del doctor Daniel Gottlieb Moritz Schreber, un psiquiatra infantil partidari d’uns mètodes educatius severs i autoritaris que van gaudir d’una gran popularitat a Alemanya fins a la meitat del segle XX.

Aquesta instal·lació audiovisual desconstrueix els conceptes de les identitats de gènere binàries i l’anàlisi freudià del cas. D’aquesta manera, reinterpreta les visions i els sons que Schreber va descriure a les seves Denkwürdigkeiten eines Nervenkranken (Memòries d’un neuròpata, 1903) des d’òptiques transfeministes i queer situades en el present.

COM ES VA FER

"One bed for Schreber / how was Schreber is a Woman done" és el making of de la pel·lícula Schreber is a Woman.

Sobre El Palomar

El Palomar

El Palomar va sorgir el 2013 com a espai per a exposicions i esdeveniments en un estudi de 30 m2 del barri del Poble-sec de Barcelona. Els tres anys següents, es va anar transformant en un projecte artístic pioner i polifacètic per catalitzar la producció artística, repensar les institucions i investigar i recuperar històries queer. El duo d’artistes que hi ha darrere El Palomar continua abraçant un gran ventall de disciplines, entre les quals hi ha el vídeo, la performance, la música, les edicions limitades i els projectes curatorials, amb les quals generen discursos crítics entorn de la política i la poètica de la dissidència sexual.

El seu projecte No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido, de 2016, tractava el narcisisme, la blasfèmia, el mestissatge, el transvestisme i l’assassinat de Pier Paolo Pasolini per mitjà d’un vídeo basat en un guió inacabat escrit el 1976 per Alberto Cardín, un dels escriptors i activistes LGBT més importants a l’Espanya de la Transició. El 2015 van presentar Fons, armari i figura per Ismael Smith, una relectura de l’obra de l’artista barceloní Ismael Smith, que va morir en un hospital psiquiàtric dels Estats Units el 1976.

El Palomar són Mariokissme i R. Marcos Mota. Recentment han participat en la Biennal de Berlín de 2020 amb l’obra Schreber is a Woman. Han presentat mostres individuals a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016) i a La Capella (Barcelona, 2016), i han actuat en centres com Haus der Kulturen der Welt (Berlín, 2017) i CentroCentro (Madrid, 2017). Un dels seus últims projectes com a curadors és Principios de refinamiento, al Casal Solleric de Palma de Mallorca (2018). El 2020 van guanyar el Premi El Ojo Crítico d’Arts Plàstiques. elpalomar.sexy

Son[i]a #342. El Palomar
14.12.2021