Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls
Tetuan, Tetuán, تطوان
Tetuan, Tetuán, تطوان Adrian Schindler
2021

Vistes d'Apunts per a un incendi dels ulls. Foto: Miquel Coll

La instal·lació d’Adrian Schindler se centra en el primer capítol d’una trilogia fílmica experimental rodada col·lectivament a Barcelona que revisa els espectres contemporanis de la colonització espanyola, tot mirant de donar-los un nou significat, i identifica el rerefons ideològic pel qual la cultura popular considera la figura del moro des d’un enfocament racista.

La pel·lícula posa l’accent en les diferents funcions exercides durant la seva realització, tant davant com darrere la càmera, i reflexiona sobre monuments públics, obres d’art i literatura. Es desenvolupa a través de lectures, converses i improvisacions derivades de les experiències personals dels seus col·laboradors: les investigadores Salma Amzian i Itzea Goikolea-Amiano, els actors Abdel Aziz El Mountassir i Ali el Aziz, i la cantant Rita El Jebari, entre d’altres. Una de les seqüències del film mostra la trobada amb la pintura de Marià Fortuny La batalla de Tetuan (1863-1865), que va contribuir a la creació del mite orientalista i avui es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, mentre que una escena enregistrada a la plaça de Tetuan s’inspira en el format de narració àrab circular anomenat halqa.

Com es va fer

Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler
Adrian Schindler

Fotografies: Latitudes i Hiuwai Chu

Sobre Adrian Schindler

Adrian Schindler

Adrian Schindler basa la seva pràctica artística en la performance, l’ètica i l’arxiu. Sovint afronta narratives històriques incòmodes per mirar d’aprendre de les experiències dels altres sense objectivar-los. Archiv Familie Leder (2016-2018) tractava sobre cartes i fotografies del seu besavi, que va servir a la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial, mitjançant lectures, vídeos i trobades públiques. Actualment investiga el llegat del colonialisme europeu al Marroc i el dominant estereotip orientalista del moro, especialment en el cinema recent. La instal·lació Trajeron a mis playas un mundo entre las garras del león (2019), creada al costat d’un grup d’estudiants de secundària de Barcelona, es detenia en el protectorat espanyol al Marroc (1912-1956) presagiat pel simbolisme de tres escultures públiques. La performance Espectros de Marruecos (2020) abordava l’encasellament patit per l’actor Ali el Aziz teixint veus, mirades i contraposicions històriques, i incloïa fragments de pamflets que feien campanya contra la guerra del Rif (1921-1926).

Adrian Schindler va estudiar a la Beaux-Arts de Paris (2012) i a la Universität der Künste Berlin (2015). Sovint ha treballat formant un duo amb Eulàlia Rovira, i ha realitzat exposicions i esdeveniments a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona (2021), el Centre d’art Le Lait d’Albi (2020), l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat, 2020) i El Born CCM (Barcelona, 2019). Ha estat artista resident a la Casa de Velázquez (Madrid, 2020-2021), al Château Nour (Brussel·les, 2020) i al Mahal Art Space de (Tànger, 2019). adrianschindler.com

Adrian Schindler, A quienes la inspiraron y no la leerán: Goytisolo, Marruecos y el Otro
Adrian Schindler, Espectros de Marruecos
Adrian Schindler, Espectros de Marruecos
Adrian Schindler, Trajeron a mis playas un mundo entre las garras del león
Adrian Schindler, Trajeron a mis playas un mundo entre las garras del león
Adrian Schindler, Trajeron a mis playas un mundo entre las garras del león