Del 22 d'octubre de 2021 al 27 de febrer de 2022
Edifici Meier, Planta 2

L'octubre de 2021, el MACBA presentarà Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls, que respon a la voluntat del museu de refermar la seva missió en relació amb la vitalitat de la producció local, i ho fa reforçant la creació in situ i repensant el que pot oferir – i com se’n pot millorar l’ús – a través d’una nova generació d’artistes i de públics. Aquesta iniciativa, que es planteja com un compromís a llarg termini del MACBA per donar suport a la pràctica local, aspira a contribuir de manera continuada a la resiliència de l’ecosistema cultural de Barcelona.

Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls que pren el títol del poemari de Gabriel Ventura (Documents Documenta, 2020), anirà a càrrec de Hiuwai Chu (curadora del MACBA) conjuntament amb Latitudes, el duo curatorial format el 2005 per Max Andrews i Mariana Cánepa Luna. Aquest esquema de treball en col·laboració pretén ampliar les pràctiques institucionals i incorporar visions independents, una pauta que es vol mantenir en el futur.

El projecte tindrà com a nucli una exposició col·lectiva que ocuparà tota la segona planta de l’Edifici Meier del MACBA. Inclourà un seguit de peces de nova creació al costat d’obres produïdes recentment. Hiuwai Chu i Latitudes conceben l’edició inaugural com un canal curatorial, editorial i de comunicació en el qual els projectes es presentaran acompanyades d’un ventall més ampli de programació online, publicació i activitats en streaming que convidin a participar els usuaris del MACBA més enllà de les parets del museu.

Aprenent de les pràctiques d’una generació d’artistes cada vegada més compromesa socialment, el projecte no respon a un patró temàtic que funcioni de dalt a baix, sinó que ja està creixent d’una manera acumulativa i receptiva des d’una perspectiva arrelada a Barcelona, la regió i el seu imaginari. Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls pretén amplificar les veus d’artistes i productors culturals locals que treballen en una època amb uns desafiaments sense precedents.

El projecte s’inspira tant en la noció panoràmica d’una vista àmplia contemplada des d’un punt fix, com en el caràcter d’innovació que es troba en el mateix origen del terme – un neologisme format a partir del grec pan(tot) i horama(vista) que l’artista irlandès Robert Barker va encunyar per descriure les seves pintures d’Edimburg a finals del segle XVIII. Molt abans de la invenció del cinema i la proliferació de pantalles que caracteritzen la vida contemporània per a molts de nosaltres, els panorames oferien un dels espectacles visuals més sorprenents i populars.

Un panorama era una combinació immersiva de pintura, teatre i arquitectura. Una vasta representació en 360° d’una ciutat, un paisatge o una escena bèl·lica que es presentava en un edifici circular construït amb aquest propòsit. Els espectadors hi entraven per un túnel que desembocava en una plataforma al bell mig de l’estructura on vivien una experiència envoltant enlluernadora. Els panorames eren com un succedani dels viatges. La primera d’aquestes presentacions es va obrir al públic a Londres el 1791, tot i que no va ser fins a les dues dècades següents que l’invent es va estendre per Europa, quan les guerres napoleòniques feien molt difícil viatjar pel continent. Durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 es van poder veure com a mínim tres panorames a la ciutat, que representaven respectivament vistes de la muntanya de Montserrat, el setge de Plevna i la batalla de Waterloo.

Tot i fer-se ressò del caràcter transdisciplinari d’aquests ginys expositius, així com del seu desig d’informar i de captivar, Panorama 21 deixa enrere aquella vista sense costures de conflictes passats i victòries decisives. En comptes d’això, ofereix espais de possibilitat i imagina una estructura capaç de sostenir un paisatge fèrtil i divers de múltiples i complexes posicions artístiques.

Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí