al

Acabat l'edifici del museu i abans d'iniciar les activitats d'aquest, es va creure convenient efectuar unes jornades de portes obertes per a que el públic de Barcelona pogués conèixer l'edifici. Del dia 30 d'abril al dia 1 de maig de 1995 el museu acollí en els seus espais divuit obres d'art pertanyents als diversos fons que integraven el Consorci. No hi havia cap pretensió curatorial que anés més enllà de presentar els espais expositius de l'edifici.

A la planta primera del museu es podien veure les obres de Carlos Pazos Aquella noche volví a llorar con Bambi (1982) i de Sergi Aguilar Central (1986) (Espai 1A), ambdues de l'Ajuntament de Barcelona. L'obra de Donald Judd, sense títol, (1968-85), d'alumini anoditzat i plexiglàs blau pertanyent a la col·lecció de «la Caixa» i la llengua de plom i estany, sense títol, (1988) d'Eva Lootz de la Fundació MACBA, es presentaren a l'espai 1B.

L'espai més ampli de la planta 1, estava ocupat per les obres de Jorge Oteiza Conjunción dinámica de dos pares de elementos curvos y livianos (1957) i Variante ovoide de la desocupación de la esfera (1958) de la Fundació MACBA, i per una obra de Günther FÖRG, sense títol, de l'any 1988, procedent de «la Caixa». El darrer espai d'aquesta planta estava ocupat per l'obra de Robert Rauschenberg, sense títol, (1972) pertanyent a la Fundació MACBA.

A la torre, situada a la planta primera de l'edifici, es presentà l'escultura de Tony Cragg formada per diversos elements, Molusk (1987), pertanyent a la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació «la Caixa», Barcelona.

El recorregut de la planta segona del museu s'iniciava amb la presència de l’obra de Mario Merz, sense títol (1972) (espai 2A), Angel Ferrant, Sèrie Venècia 19, (1960), les obres de Jorge Oteiza Caja metafísica por conjunción de dos triedros (1958-1959) i Desocupación no cúbica del espacio (1958-1959) (espai 2B).

L'espai 2C estava protagonitzat pel Cercle català (1986) de Richard Long, pertanyent a la Fundació «la Caixa» i per l'obra de Michelangelo Pistoletto L'Arquitectura del Mirall (1990), procedent dels fons de la Generalitat de Catalunya.

Per acabar el recorregut els dos darrers espais de la planta segona estaven ocupats respectivament per l'escultura de Susana Solano Associació balneària núm. 2 (1987), de l'Ajuntament de Barcelona (espai 2D) i per Per purificare le parole (1984) de Gilberto Zorio , pertanyent a la Fundació MACBA.