Del 22 d'abril al 5 de novembre del 2021
Centre d'Estudis i Documentació (CED), Planta 0

Entrada gratuïta

 

esquelet
 

Més enllà de l’espai físic i del programa públic d’activitats, l’arxiu del museu també ocupa un espai virtual. Aquest espai és un misteri i un repte:

ESPAI VIRTUAL →

 

Des dels seus inicis, l’arxiu històric del MACBA s’ha dedicat a conservar, catalogar i difondre tota la documentació que generen les activitats produïdes pel museu. Durant tot aquest temps, s’han dut a terme exposicions, concerts, publicacions, programes d’estudis, tallers, conferències, ràdio i trobades de tota mena, que han generat fins avui més de seixanta mil documents que formen un arxiu històric en permanent construcció.

Amb motiu del 25è aniversari del MACBA, Enric Farrés Duran ha desenvolupat un projecte amb l’arxiu històric del museu. A través d’un procés d’investigació, l’artista s’ha deixat travessar per l’arxiu, revisant els límits de les seves definicions per mostrar-ne les entranyes específiques. Sabem que un arxiu no sols està constituït pels documents que conté, sinó també per tot allò que permet que aquests estiguin disponibles. La noció d’arxiu que emprem aquí fa referència a aspectes fonamentals com els diversos espais on es conserven aquests documents, les estructures de dades en què s’insereixen i les persones que hi interactuen. Tots aquests elements són parts de la construcció comuna del significat del document, un significat en moviment per a un arxiu que no s’atura.

Quan ens hem submergit en aquest arxiu, han sorgit algunes qüestions com les següents: els documents estan sempre a la nostra disposició, són els props de les nostres investigacions? Quines dades conté un document i quines jerarquies s’estableixen entre aquestes dades? Un fong pot constituir el contingut d’un document? Si tenim en compte que un arxiu és obert per definició i que l’usuari té accés al seu contingut de manera permanent, què significa exposar un arxiu? A què l’estem exposant? Què mostra i què amaga? I encara, com es mostra? Aquestes preguntes, entre d’altres, han estat fonamentals per a la concepció d’aquest projecte, integrat per un programa públic d’activitats, una exposició i un espai virtual. La forma en què es conceben i es relacionen les activitats amb l’exposició i l’arxiu mateix desafia les lògiques habituals de funcionament de la institució, alhora que les subratlla, les assenyala i les fa visibles.

Enric Farrés Duran (Barcelona, 1983) és graduat en Art i Disseny (Escola Massana, Universitat Autònoma de Barcelona), llicenciat en Filosofia (Universitat de Barcelona) i màster en Producció i recerca artística. Combina el seu treball artístic amb la docència universitària i projectes editorials independents. El seu treball s'ha pogut veure de manera col·lectiva al MNAC (Una col·lecció heterodoxa: El llegat T. F.); al MACBA (París no se acaba nunca # Districte cinquè); a la Fundació Antoni Tàpies (Tres coses rares. Història d’una desaparició); i de manera individual, al Centre d’Art La Panera de Lleida (Una exposició de mirar) i al Centre d’Art Contemporani de Girona Bòlit (Res és meu). El 2015 va rebre l’ajuda BCN Producció per desenvolupar el projecte El visitant ideal d’una col·lecció sentimental, en col·laboració amb el Museu Frederic Marès i la Fundació ”la Caixa”. També ha rebut el premi Generación 2016 atorgat per la Fundación Montemadrid. El 2016 va estrenar la pel·lícula Un viatge frustrat gràcies a la col·lecció d’art contemporani Cal Cego, així com Una exposició de dibuixos, a la galeria etHALL (Barcelona), amb la qual ha rebut el premi GAC-DKV. Durant el 2017 va realitzar una exposició individual a l’espai Uma Certa Falta de Coerência (Porto), una intervenció a l’arxiu d’art contemporani LACA (Los Angeles) i una conferència sobre col·leccionisme i pràctica artística al Museu d’Art Modern (MAM) de São Paulo.

Un projecte d’Enric Farrés Duran amb l’arxiu històric del museu.


Continguts relacionats

Activitats

Vídeos

Imatges

Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"
Vistes "Coses que passen"

Publicacions

El blau protegeix el blanc de la innocència. El blau s’emporta el negre. El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman