al

Mostreig #1. Els documents a escena presenta un conjunt de materials procedents de les col·leccions i fons documentals de l’Arxiu MACBA, en el que pretén ser un exercici quotidià d’obertura d’uns continguts que habitualment resten velats sota les condicions de conservació i accés pròpies del tractament arxivístic. Aquestes mostres evidencien, de manera indirecta, les fortaleses i les debilitats d’aquest patrimoni documental, assenyalant tant el compromís institucional amb determinades línies d’adquisicions, com les absències d’aquelles pràctiques, períodes o col·lectius que fins ara no han tingut una presencia significativa a les incorporacions. Es presenten doncs aquestes mostres com un assaig sobre els continguts de l’arxiu i alhora com un exercici d’autoanàlisis que obre línies de treball i adquisició.

Els documents a escena està conformat per una selecció de documents que es relacionen des de diferents punts de vista amb pràctiques transdisciplinars i efímeres de l’entorn de la performance, en el context de l’art contemporani –pràctiques tan diverses com la mateixa performance, el happening, la música, la dansa, el teatre i altres arts en viu–. A través d’aquest compendi s’apunta a una sèrie de reflexions necessàries al voltant de la relació entre la performance i l’arxiu, i les seves aparents contradiccions: efímera per definició, la primera; basat en la conservació i la permanència, el segon. En aquest context convé revisitar la documentació de tots aquells fenòmens associats a la desmaterialització de l’objecte artístic que transcorren en el temps, normalment representats als arxius a través de fotografies o gravacions d’àudio i de vídeo; però que també tenen representació a partir d’instruccions, guions, partitures, textos teatrals, notes, residus, gràfics descriptius i altres documents que volen oferir un coneixement contextual i potencials interpretacions de major o menor literalitat.

S’evidencia en la revisió d’aquest material la dificultat que comporta documentar una obra efímera que a més passa, en moltes ocasions, pel cos. Aquest tipus d’obres de caràcter perible –que tenen el seu origen en alguns moviments d’avantguarda, especialment en l’art conceptual de finals dels setanta– parteix d’un allunyament de les lògiques del mercat de l’art i de les pràctiques institucionals, com a reivindicació política i/o declaració d’autonomia. No obstant això, moltes d’elles –normalment a través de la documentació que produeixen– acaben sent cooptades pel mercat, així com per la museologia institucionalitzada, i convertides en paradoxals obres d’art, en documents auratitzats.

Es mostren treballs de Vito Acconci, Dan Graham, Wolf Vostell, Joseph Beuys, Hermann Nitsch, Hiro Kosaka, Shimamoto Shozo, Francesc Torres, John Baldessari, Allan Kaprow, Jordi Benito, Yoko Ono, Günther Uecker, Lawrence Weiner, Dick Higgins, La Monte Young, Dora García, Robert Filliou, Ryan Gander, Zaj, Rubén Patiño, Arnau Sala, Evol, Penny Rimbaud, Tetsuya Umeda, Alfredo Costa Monteiro, Equipo Palomar, Toni Hervàs, Corte Moderno, Ariadna Guiteras, Laia Estruch, Grant Shumate, Toine Horvers i Aimée Zito Lema.

Comissària: Maite Muñoz

La selecció aquí exposada, assenyala també a totes aquelles pràctiques que, des de l’acció en les seves diverses manifestacions, apel·len de manera més o menys directa a la participació –herència de l’esperit de les post-avantguardes que reivindicaren la unió i confusió d’art i vida–. Allò performatiu, en el seu sentit ontològic, tan sols succeeix en el present i no pot ser en cap cas reproduït. Tanmateix, son molts els artistes que, a partir de les seves pròpies performances i a través de publicacions d’artista i d’altres documents, han interpel·lat als seus espectadors/lectors a participar en esdeveniments d’actualització, escenificació, materialització, interpretació i recreació a través d’instruccions procedimentals.

La mostra inclou documentació fotogràfica i registres audiovisuals d’accions, publicacions d’artista amb instruccions, material efímer relacionat amb esdeveniments, notes preparatòries, partitures per a la interpretació sonora, restes i traces de performances, així com gravacions sonores d’actuacions musicals produïdes per diferents generacions d’artistes, de diferents disciplines i en diferents contextos de creació. També, dins el context del programa Idioritmies, tindrà lloc, el 6 de maig a l’espai expositiu, la performance The Subversive Body de Aimée Zito Lema, que deixarà les empremtes de l’acció integrades amb la resta de materials exposats.

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley