al

Txomin Badiola (Bilbao, 1957) va formar part, als anys vuitanta, al costat d’Ángel Bados, María Luisa Fernández, Pello Irazu i Juan Luis Moraza, del que s'ha denominat la “nova escultura basca”. Influïts pel constructivista Jorge Oteiza, aquests artistes van dur a terme una aproximació crítica al formalisme tardomodern: van qüestionar-ne contínuament les fronteres i van assajar models alternatius de producció artística. El 1990, però, Txomin Badiola es va traslladar a Nova York i des d’allà va renovar formalment i conceptualment les bases de la seva obra. El vídeo, el cinema, la televisió, la fotografia, la fotonovel•la, el còmic i la música de consum van interactuar directament amb les propostes escultòriques, en un procés d’hibridació i fusió de llenguatges que s'oposava a l'autonomia artística moderna. Així mateix, la ficció narrativa i el seu esdevenir temporal van adquirir un paper fonamental en la seva obra.

Es podria dir que Txomin Badiola. Males formes va ser la resposta de l'artista als qui el titllaven de formalista: “Són formes, però males formes” –declarava– “capaces d'interferir en d’altres i establir-hi mutacions.” L’exposició va aplegar un total de 37 peces, realitzades des de 1990, articulades com una gran metaescultura, saturada de codis i referències que convidaven el visitant a convertir-se en actor, espectador i intèrpret alhora.

Fruit d'un diàleg entre l'artista i el museu, aquesta exposició aplegarà per primera vegada les obres més significatives que Txomin Badiola (Bilbao, 1957), un dels artistes més rellevants de la seva generació, ha realitzat en els últims quinze anys. Es tracta d'uns trenta treballs, que pertanyen a col·leccions públiques i privades internacionals, que s'exposaran articulats en un recorregut que combinarà els diferents suports que Badiola ha anat investigant al llarg d'aquests anys.
Les escultures de la sèrie Bañilandia, la investigació fotogràfica de Los otros i les instal·lacions multimèdia d'aquests últims anys s'organitzen en aquesta exposició en una metaestructura on el cine, l'arquitectura, l'escultura, la fotografia i el teatre conviuen en un mateix espai conceptual i físic, en el qual l'espectador esdevé part de l'obra.

Artista

Txomin Badiola

Itineràncies

28 OCT. 2002 - 26 GEN. 2003 Museo de Bellas Artes de Bilbao
15 MARÇ - 02 JUNY 2002 Sales del museu

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg