al

El mal d'escriptura va inaugurar, al Centre d'Estudis i Documentació MACBA, una línia expositiva orientada a donar a conèixer una nova tipologia de llibre d'artista que recorre a la narració i a la ficció com a matèria principal. La sala d'exposicions es convertia així en una sala de lectura, que oferia al visitant més de 150 llibres, pamflets, quartilles, assajos, novel·les i altres documents, dissenyats per artistes decidits a trobar nous llenguatges i espais de reflexió per a l'art contemporani.

En aquestes publicacions s'hi posaven de manifest algunes característiques comunes: a banda de l'adscripció a la ficció, la gran majoria feien un ús especialment creatiu de la tipografia i del disseny, i també recorrien a canals de distribució alternatius i minoritaris. L'exposició va ser comissariada per Chus Martínez i l'artista Xabier Salaberria es va encarregar del disseny de l'espai.

Es van dur a terme tres projectes específics per a l'ocasió: El mundo explicado, de l'artista mexicà resident a Barcelona Erick Beltrán; Pourquoi Malady?, del danès Jörgen Michaelsen i 60 cartes, de David Bestué i Marc Vives.

El mal d'escriptura és un projecte força diferent de les propostes habituals. Es tracta d'una col·lecció de llibres, opuscles, pamflets, quartilles, escrits tots per artistes i que constitueixen una biblioteca molt singular.

Si tradicionalment es distingeix entre llibres d'artista i textos teòrics/crítics/biogràfics escrits per artistes, el que ens trobem aquí són textos de ficció: ficció acadèmica, ficció literària, ficció política i ficció poètica. Llibres pensats, produïts i, en gran majoria, publicats per artistes i que, tanmateix, no són llibres d'artista. Novel·les i ficcions de diversos tipus i de dubtós èxit en el món literari, ja que l'èxit depèn fonamentalment de dos factors: els canals de distribució i el caràcter experimental dels textos.

Els circuits de distribució determinen la presència dels llibres en els llocs habituals on ens adrecem per anar a buscar una novel·la. Aquests projectes veuen la llum perquè els mateixos artistes, editorials minúscules i independents o bé les institucions i centres d'art decideixen publicar-los. No hi ha agents literaris i, per tant, viuen al marge –o, més ben dit, en paral·lel– de les grans empreses especialitzades en literatura. D'altra banda, llegint aquests textos, el lector descobreix que es tracta d'un exercici de reinvenció del llenguatge i l'escriptura destinada a relacionar-se amb la producció artística; així, aquests llibres volen ser llegits per aquelles persones interessades en l'art contemporani, encara que aquesta no en sigui una intenció explícita.

El projecte, pensat per al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA, té una data d'obertura i de tancament, però la seva presentació pública en constitueix tan sols l'inici. És un primer pas per donar a conèixer els volums de què disposem fins ara: més de 150 títols escrits per 60 artistes internacionals, la majoria pertanyents a una mateixa generació. Aquest és el resultat d'un any de rastreig, un resultat que creixerà a mesura que es localitzin més textos. En molts casos en coneixem l'existència i la publicació, però és complicat obtenir-ne còpies. L'escàs nombre d'exemplars publicats i la gran diversitat de mons en què es distribueixen no en faciliten la tasca de localització, i d'altra banda cal afegir-hi el fet que molts han esdevingut llibres de «culte» o molt buscats per la comunitat artística. La inauguració d'El mal d'escriptura s'ha d'entendre com l'obertura al públic d'una biblioteca que no sols té continuació, sinó que també podrà adoptar múltiples formats expositius o de consulta. Aquesta primera versió és fruit de la col·laboració amb l'artista Xabier Salaberria, que n'ha dissenyat l'espai.

La biblioteca no està ordenada per matèries. Seria gairebé impossible realitzar aquesta distribució sense inventar categories borgianes per ordenar els volums. Els llibres es distribueixen en l'espai de tal manera que cadascú pugui anar descobrint què és què i la millor manera de relacionar-s'hi. N'hi ha que són textos curts, d'altres novel·les que requereixen temps per a la lectura, cosa que significa que cal venir disposat a llegir i a estar amb els llibres. Hi ha més d'un exemplar a disposició del lector i usuari, de manera que un mateix text pot ser llegir per diverses persones simultàniament.

El mal d'escriptura respon a l'interès creixent del Museu per l'escriptura. Un interès que comparteix el Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA i que l'any 2010 donarà lloc a un debat i una sèrie d'activitats que abordaran l'estat de la crítica i els exercicis d'imaginació radical que suposen les iniciatives com aquesta exposició.

El projecte inclou tres treballs realitzats específicament per a aquesta primera presentació: El món explicat, de l'artista mexicà establert a Barcelona Erick Beltrán; el text Pourquoi Malady?, del danès Jørgen Michaelsen, i 60 cartes, de David Bestué i Marc Vives. El món explicat és un compendi de les teories del denominat «home corrent», el segon volum del qual es va produint i imprimint dia a dia al mateix Centre d'Estudis i Documentació. Erick Beltrán utilitza una impressora Hartmann instal·lada a l'espai del Centre per imprimir gairebé diàriament una enciclopèdia singular, fruit de les teories sobre el món recollides per un grup d'entrevistadors pels voltants del Museu. Així, un plec rere l'altre, va prenent cos un llibre, un segon volum que se suma al que Beltrán va fer en el marc de l'última biennal de São Paulo (2008).

El duo Bestué/Vives proposa l'enviament de cent cartes a persones i institucions de la nostra ciutat. La intenció és mirar d'establir un contacte directe i personal amb una sèrie de persones escollides pels artistes a través d'aquestes missives. El desús en què ha caigut el gènere epistolar afegeix raresa al projecte, ja que reflecteix, amb paraules dels artistes, un esforç per generar un «gest» que propiciï una resposta, la comunicació amb els destinataris. El text –les cartes– té la missió, doncs, d'interpel·lar la manera d'inserir-se en la realitat de cada una d'aquestes persones que participen molt directament en la construcció de Barcelona.

Participen en aquest projecte Fia Backström, Stuart Bailey, Becky Beasley, Julian Beck, Erick Beltrán, Kim Beom, Bernadette Corporation, David Bestué, Iñaki Bonillas, Ashley Booth Klein, Thomas Boutox, Kristian Byskov, Mariana Castillo, Daniela Castro, Heman Chong, Keren Cytter, Dexter Sinister, Tim Etchells, Chris Evans, Matthias Faldbakken, Richard Foreman, Uqbar Foundation, Justine Frank, Ryan Gander, Dora García, Goldin+Senneby, Hadley & Maxwell, Karl Holmquist, Daniel Jacoby, Miranda July, Hassan Khan, Viola Klein, Bitsy Knox, Irene Kopelman, Zak Kyes, Lea Lagasse, Guillaume Leblon, Arvo Leo, Melissa Lim, Rita McBride, Jorgen Michaelsen, Helen Mirra, Jonathan Monk, Fabio Morais, Valérie Mrejen, Marc Nagtzaam, Ingo Niermann, Miguel Noguera, Ahmet Ögüt, Terje Overas, Sener Ozmen, Adrian Piper, Falke Pisano, Olivia Plender, Seth Price, Roee Rosen, Joe Scanlan, Ashkan Sepahvand, Frances Stark, Michael Stevenson, Rupert Thomson, Sue Tompkins, Jalal Toufic, Nickel van Duijvenboden, Jan Verwoert, Oriol Vilanova, Marc Vives, Rodolfo Walsh i Adrian Williams.
Comissària: Chus Martínez Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Patrocinador de comunicació:
La Vanguardia
Gif_50x10
Amb el suport de:
Samsung
Scanner FM
Mexico 2010
Hartmann
illy
Sumarroca
Mondriaan Foundation
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
En col·laboració amb:
Disseny Hub Barcelona
Escola Algueró
Patrocinador de comunicació:
La Vanguardia (negre peque)
Amb el suport de:
Samsung
ScannerFM
Mexico 2010
Hartmann
illy
Sumarroca
Mondriaan Foundation
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
En col·laboració amb:
Disseny Hub Barcelona
Escola Algueró

Continguts relacionats

Activitats

Àudios

Discussion with Experimental Jetset
Discussion with Stuart Bailey
FONS ÀUDIO #18 Erick Beltrán
13.05.2013
EL MAL D'ESCRIPTURA Modernisme per a ballar
18.11.2009
Son[i]a #92
10.12.2009
Son[i]a #94 Will Holder
07.01.2010
M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch