al

Aquesta presentació de la Col·lecció MACBA al Nacional Museum of Contemporary Art de Korea, a Seul, és el resultat de les recerques que en els darrers anys han donat cos als programes del Museu. Abasta l'arc cronològic complet de la Col·lecció, que s'inicia en la segona meitat del segle XX i arriba fins als nostres dies. S'hi inclouen obres d'artistes catalans, espanyol i internacionals de generacions diverses. S'han estructurat segons temes que expressen la tensió entre el classicisme i l'esperit de ruptura en l'art del nostre temps: la construcció d'una modernitat alterada i resistent als cànons culturals, estètics i polítics anglosaxons i eurocèntriques.

La idea que el segle xx va ser el segle de la imatge va morir fa temps. El segle passat va ser precisament l'època en què la producció d'imatges va passar de ser competència dels artesans artistes a l'objectiu d'indústries que empren una maquinària poderosa: la fotografia, el cinema, el fonògraf, la televisió i també la ràdio. Els mitjans impresos, com els digitals actualment, van multiplicar l'existència i la circulació d'imatges de manera exponencial. Va ser així fins a tal punt que, amb aquestes tècniques, es va arribar sobretot a empeltar el ball de sensacions propi del «món modern», el so, la música, la paraula pronunciada i la seva ombra, l'escriptura.

La Col·lecció MACBA recull i desenvolupa la hipòtesi d'una cultura artística inconscientment verbal. Allò verbal no solament fa de contrapunt d'una materialitat inerta a les «arts visuals», sinó que també inclou una falca decisiva per fer canviar el paradigma de la representació i el paper del subjecte perceptiu en tota relació artística. La parla és una acció irrepetible i única; es desenvolupa en un aquí i ara imperllongables.

L'ombra de la parla denota un canvi profund en el tipus de relació que estableixen les obres d'art amb nosaltres, els seus receptors, i en com nosaltres veiem avui que es relacionen entre elles. Ens referim al canvi de perspectiva en una de les condicions bàsiques de qualsevol obra d'art: quant al seu estatus material, les obres d'art poden ser inertes i romandre inalterades en la seva materialitat al llarg del temps, o bé ens el poden ordenar perquè estan fonamentades en una durada particular. El temps, com qualsevol altra matèria de la qual es componen, forma part essencial d'un cert tipus d'obres. El recorregut que efectuarem a través de les obres d'aquesta col·lecció que estem reinventant ens oferirà nombrosos exemples de les tensions entre inèrcia i dinàmica, i de com les ruptures donen forma a noves tradicions.

Excessos i carències de la modernitat, acostaments i allunyaments respecte del present, entrades i sortides d'allò real, les diferents fisonomies que ara ofereix la Col·lecció MACBA són un paisatge sembrat fa temps. Hi apareixen discursos i obres que inclouen des dels nous classicismes fins a incorporacions aparentment discordants. S'hi aniran acumulant relats i matèries que, disposats en forma de sediments, deixaran veure el passat recent, però sense deixar d'inventar futurs.

L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida