al

Janet Cardiff (Brussel·les, Ontario, Canadà, 1957) i George Bures Miller (Vegreville, Canadà, 1960) utilitzen el so i la veu com a matèria primera de les seves instal·lacions. A través d'elaborats processos d'enregistrament, edició i reproducció aconsegueixen crear ambients que embolcallen, que transporten l'espectador a dimensions virtuals on realitat i ficció es confonen. Cardiff i Miller utilitzen gravacions binaurals –un sistema d'enregistrament sonor que intenta reproduir amb la màxima fidelitat la manera amb què l'oïda humana capta els sons– i componen sorprenents evocacions tridimensionals de l'espai o, com diria l'escriptora i curadora Carolyn Christov Bakargiev, insinuants «ficcions de trompe l'oreille».

En aquestes instal·lacions l'experiència visual i l'experiència sonora es confronten entre si i reflecteixen les influències de la tradició radiofònica, cinematogràfica, teatral i literària.

Al MACBA s'hi van poder veure deu de les peces més significatives produïdes per Cardiff i Miller entre 1995 i 2007.

Des de principis dels anys noranta, Janet Cardiff (Brusel·les, Ontario, Canadà, 1957) i George Bures Miller (Vegreville, Canadà, 1960) han treballat conjuntament en la realització d'obres que utilitzen el so i la veu com a matèria primera i tema principal. Per mitjà de tècniques d'edició i reproducció del so binaurals i l'ús d'auriculars i sistemes d'altaveus, aquests treballs poden ser considerats com autèntiques escultures sonores.

Les instal·lacions de Janet Cardiff i George Bures Miller es converteixen en unitats temporals d'experiència, en narracions que conjuguen relats ficcionals i efectes sonors que qüestionen l'experiència sensible del visitant, tot dissociant les impressions del sentit de l'oïda de les de la vista. L'espai escultòric es transforma, doncs, en un espai fantasmagòric o al·lucinatori on coincideixen en un lloc i un moment concrets tradicions culturals que són en aparença contradictòries. L'espectador es troba davant d'obres de difícil classificació, ja que proposen un collage que uneix formes de l'alta cultura, com són l'òpera, el cinema d'assaig o la literatura, amb la cultura popular, cinema sèrie B, rock'n'roll o les emissions radiofòniques.

El protagonisme en les seves obres el tenen la narració sonora, la solidificació del temps com a condició decisiva de l'experiència i la potència de la imaginació vinculada a la percepció dels sentits. Les seves propostes, en general, se situen en l'inici d'una nova tipologia de treballs artístics que problematitzen l'espai de percepció tradicional tot ampliant els mitjans i modes d'actuació i recepció per part del públic.

Entre les exposicions dutes a terme per Janet Cardiff i George Bures Miller en els últims anys destaquen, les de Lousiana Museum, Hirshhorn Museum (Washington) i Kunsthaus Bregenz, el 2005; Vancouver Art Gallery i Thyssen-Bornemisza Art Contemporary el 2004; Whitechapel Art Gallery de Londres i Museum of Modern Art d'Oslo, el 2003; The National Gallery of Canada (Ottawa) i Hamburger Bahnhof (Berlin) el 2002; Pavelló de Canadà a la 49 Biennal de Venècia, el Ps.1 Contemporary Art Center (Nova York), Musée d'Art Contemporain de Montréal i el Castello di Rivoli (Torí) el 2001.

Aquesta exposició al MACBA recull un total de deu instal·lacions que conformen un teixit d'experiències independents però complementàries. Cada obra imposa un temps i un ritme particular, i fusionen l'experiència del teatre, el directe, amb la del cinema, equiparant-se amb un nou gènere de narració. Precisament aquesta altra visualitat lectora aproxima les obres de Cardiff i Miller a la literatura, generant un guió que pot ser llegit o interpretat segons la mirada o l'oïda de cada lector-espectador, donant lloc a històries que conviuen en el temps i que transporten al visitant a ficcions superposades: la del museu i la de les obres.

The Forty-Part Motet a la Capella-MACBA

De les deu instal·lacions de l'exposició, destaca The Forty-Part Motet, 2001 (A reworking of Spem in Alium by Thomas Tallis, 1573) -Motet per a quaranta veus (Reelaboració de Spem in Alium de Thomas Tallis, 1573-, instal·lació que permet percebre la música d'una manera excepcional. La veu de cada un dels membres del cor pot ser escoltada independentment i en el seu conjunt a la vegada, de manera que cada intèrpret escolta una mescla única de la peça, segons las seva posició i els seus moviments. Així mateix, aquesta obra planteja com el so pot construir físicament un espai d'una manera escultòrica i com l'espectador pot escollir un itinerari a través d'aquest espai físic i tot i així virtual.

Comissari: Bartomeu Marí
Coproducció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Institut Mathildenhöhe (Darmstadt, Alemanya)

Patrocinador de comunicació:
La Vanguardia (lletres blanques sobre fons negre)
gif blanc de 50base 20 alt
Amb el suport de:
ScannerFM
Canada
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sumarroca
Rioja Ysios
El Passadís del Pep

Itineràncies

02 FEB. - 01 MAIG 2007 Sales del museu
20 MAIG - 26 AGO. 2007 Institut Mathildenhöhe (Darmstadt)
21 OCT. 2007 - 20 GEN. 2008 Miami Art Central


Continguts relacionats

Àudios

Son[i]a #6 Janet Cardiff i George Bures Miller
12.05.2006

Publicacions

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black