al

Entre 1978 i 1979, Jo Spence (Londres, 1934-1992) du a terme Beyond the Family Album, una sèrie de panells en què s’alternen textos de caràcter autobiogràfic, fotografies personals i retalls de premsa. Partint de la reconstrucció dels fets traumàtics que se solen ometre en els àlbums de fotos familiars –morts, divorcis, conflictes, abusos i malalties–, Spence proposa un nou enfocament de la imatge de si mateixa i dels rols que es projecten en societat. L’obra suposa una crítica corrosiva dels tradicionals mites culturals de la institució familiar, alhora que reivindica l’eficàcia de les pràctiques fotogràfiques populars.

Spence va ser una figura crucial en els debats sobre fotografia, crítica de la representació i feminisme dels anys setanta i vuitanta. En aquella època, el treball al voltant dels processos de “representació” oferia estratègies per a la lluita social: només a partir del control de la pròpia imatge es podien autogestionar els mitjans de producció en un sentit més ampli.
Spence és autora i model de les seves obres. Es tracta de peces en continu procés de reelaboració, que parteixen del reciclatge d’imatges i materials, i de la revitalització dels gèneres populars.

Aquesta exposició mira de presentar un recorregut exhaustiu pel treball de Jo Spence, des de mitjan anys setanta fins a la seva mort el 1992, i intenta abordar la seva feina en un sentit ampli, que permeti reconstruir el procés de l’artista des de les preocupacions politicopedagògiques inicials fins al desenvolupament dels processos d’escenificació i de fototeràpia. El seu plantejament és biogràfic, ja que l’autorepresentació és un eix central del treball, incloent-hi la malaltia i la mort. L’objectiu és recollir i contextualitzar el seu treball en un sentit global, a través de documents i material audiovisual a fi d’evitar sobreestetitzar un treball artístic indissociable d’un treball polític. Es tracta de fer palès que la producció d’imatges és part d’alguna cosa més àmplia que inclou l’escriptura, la pedagogia, el debat, l’activitat col•laborativa, la lluita política i, en suma, els avatars de la vida mateixa (com ara la malaltia i la mort) quan són viscuts amb el major grau de consciència i radicalitat possibles.

Jo Spence (1934-1992) va ser una personalitat clau en l’escena fotogràfica anglesa i anglosaxona a partir de mitjan anys setanta. Després de diversos treballs com a fotògrafa professional, el 1973 va fer la seva primera exposició, Children Photographed, en la qual explorava com la fotografia construeix socialment imatges de la infantesa. El 1973 va fundar amb Terry Dennett el Photography Workshop, una organització independent dedicada a l’educació, la recerca i la publicació i que incloïa un espai d’exposicions i recursos per a la producció fotogràfica. Coeditora de Photography/Politics One (1979) amb Terry Dennett. Va estudiar amb Victor Burgin en el Central London Polytechnic. Els seus treballs inclouen Beyond the Family Album (1978-79), Remodelling Photo History (1982) i The Picture of Health (1982-1991). Des del 1982 va dur a terme treballs en col•laboració de manera innovadora, per la qual cosa va fer servir tècniques d’escenificació dramatitzada inspirades en el teatre èpic de Bertolt Brecht i en els escrits d’Augusto Boal (Theatre of the Oppressed).

El 1984 va iniciar les seves experiències de fototeràpia amb Rosy Martin. Autora de treballs per a la televisió com Putting Ourselves in the Picture (1986) Tip of the Iceberg (1989) o Surviving Memories: A Sister and Brother Dialogue (1991). Malalta de càncer, en els seus últims anys de treball es va centrar en l’autorepresentació i en els estereotips de la bellesa i la salut, amb la qual cosa va ampliar les seves reflexions i pràctiques sobre els models de representació social a través de la fotografia, un projecte artístic que es nodria de les tradicions fotogràfiques menors (com les tradicions de la fotografia amateur proletària d’entreguerres), dels usos privats de la fotografia (com l’àlbum familiar) i de la cultura popular dels mitjans impresos, com també, en l’àmbit teòric, de les aportacions del feminisme i del pensament d’esquerra postestructuralista a les teories de la representació.

Comissaris: Jorge Ribalta i Terry Dennett
Producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Patrocinador de comunicació:
TV3 - Televisió de Catalunya
Catalunya Ràdio
El periódico100
Amb el suport de:
Moritz

Itineràncies

31 MARÇ - 25 JUL. 2006 Camera Austria (Graz)
16 NOV. - 17 DES. 2006 Fundación Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Valladolid
16 JUNY - 23 SET. 2007 Documenta de Kassel

El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo