al

Aquesta va ser la primera ocasió en què el MACBA va presentar una part de la seva Col·lecció d’una manera temàtica, amb l'objectiu de mostrar la diversitat de lectures contingudes en una mateixa obra i la varietat d'aspectes que les poden articular. Es tractava d'obres que compartien arrels vinculades al surrealisme i a l'expressionisme, entesos no tant com a moviments artístics, sinó com a formes d'aproximació a l'obra d'art.

Art i vida es fusionaven en aquestes peces, impregnades d'elements reflexius i autoreferencials. La sensibilitat envers el món íntim i personal de l'artista, element característic de bona part de l'art actual, revelava un interès compartit pel subjecte, per el seu sentir i pensar.

Les peces seleccionades reflexionaven sobre conceptes vitals –com el naixement, l'existència, la vida o la inexorabilitat de la mort–, alhora que analitzaven la naturalesa de la pròpia obra –tractant qüestions de representació, realitat o ficció– i convidaven l’espectador a involucrar-se emocionalment i a revisar les seves pròpies conviccions. Frederic Amat, Joseph Beuys, Christian Boltanski, Louise Bourgeois, Antony Gormley, Anish Kapoor, Eva Lootz, Juan Muñoz, Michelangelo Pistoletto, Joan Rom, Kiki Smith, Susana Solano, Jana Sterbak, Rosemarie Trockel, Jan Vercruysse i Bill Viola van ser alguns els artistes presentats.

Comissària: Antònia Mª Perelló, Conservadora i Cap de la Col·lecció MACBA

Per primera vegada, el MACBA va presentar part de la Col·lecció de manera temàtica, amb l’objectiu de mostrar la diversitat de lectures contingudes en una mateixa obra i la varietat d’aspectes sota els quals pot ésser presentada.

Introversions naixia de l’evidència que algunes obres d’art contenen un batec de vida, una pulsió gairebé física. Són obres que, des d’evocacions d’estadis germinals de vida fins a la seva absència, ens parlen del seu caràcter efímer, de la seva fragilitat, del transcórrer del temps. Són obres que comparteixen arrels vinculades al Surrealisme i a l’Expressionisme, entesos no només com a moviments artístics sinó com a formes d’apropament a l’obra d’art.

En aquesta exposició es presentaven obres que, utilitzant una gran varietat de recursos, reflexionaven sobre conceptes vitals (naixement, existència, vida, mort), o sobre la pròpia obra (qüestions de representació, ficció, realitat etc.). Es perseguia que l’espectador s’hi trobés reflectit i qüestionat, interpel·lat. La possibilitat d’establir o no límits entre vida i art, la comunicació o ficció de comunicació entre individu—artista i individu—espectador, les formes de representació, la presència—absència…, eren alguns dels aspectes que l’exposició Introversions abordava.

Frederic Amat, Tonet Amorós, Joseph Beuys, Christian Boltanski, Louise Bourgeois, Antony Gormley, Ramon Guillén-Balmes, Anish Kapoor, Eva Lootz, José Maldonado, Ángeles Marco, Pedro Mora, Reinhard Mucha, Juan Muñoz, Michelangelo Pistoletto, Juan Carlos Robles, Joan Rom, Kiki Smith, Susana Solano, Jana Sterbak, Rosemarie Trockel, Jan Vercruysse, Bill Viola… eren alguns dels artistes presentats en aquesta exposició. Es tractava d’una mostra en la que, paradoxalment, l’intimisme de moltes de les obres trobava el seu contrapunt en la força expansiva que desprenien els conjunts creats.


Continguts relacionats

Imatges

Introversions: Aspectes de la Col·lecció, vista de sales