al

Aquesta exposició proposava una revisió exhaustiva de la tasca de creació col·lectiva duta a terme pel Grup de Treball al llarg dels seus tres anys d'existència (1973-1975).

El Grup de Treball està considerat un dels col·lectius més rellevants del panorama de l'art conceptual català i espanyol. Entre els artistes, escriptors, cineastes i crítics que el van integrar figuren Francesc Abad, Jordi Benito, Jaume Carbó, Maria Costa, Alicia Fingerhut, Xavier Franquesa, Carles Hac Mor, Imma Julián, Antoni Mercader, Antoni Munné, Muntadas, Josep Parera, Santi Pau, Pere Portabella, Àngels Ribé, Manuel Rovira, Enric Sales, Carles Santos, Dorothée Selz i Francesc Torres.

Aquests artistes reflexionaven sobre els límits i la naturalesa de la pràctica artística des d'una perspectiva crítica, alhora que defensaven la funció social de l'art. Cal assenyalar que el seu compromís polític i ideològic es va desenvolupar a les acaballes del franquisme, un moment en què el règim va reforçar el seu caràcter repressiu, davant les exigències de canvi i renovació que arribaven tant des de l'exterior –Maig del 68, Primavera de Praga o Revolució dels Clavells– com des de l'interior, on l'oposició es va articular majoritàriament al voltant de l'Assemblea de Catalunya.

A l’exposició s’hi van poder veure els set projectes existents del Grup de Treball –que formen part de la Col·lecció MACBA–, així com un ampli recull de documentació complementària sobre el grup i la seva època.

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto