al

Les reflexions entorn de la fotografia contemporània van suscitar un intens i controvertit debat durant les dues últimes dècades del segle XX. S’analitzava, sobretot, la situació de la fotografia com a mitjà artístic dins el panorama de la creació contemporània. Però també s'abordaven qüestions d'ordre més pràctic que, pel que fa a d’altres disciplines, semblaven superades. Per tot plegat, parlar de patrimoni i col·leccionisme fotogràfics constituïa aleshores, i encara ho és avui, un tema de debat obert.

L'exposició Fragments. Proposta per a una col·lecció de fotografia contemporània presentava una mostra d’un dels escassos exemples a Catalunya de col·leccionisme privat de fotografia. La col·lecció de Rafael Tous recull, en l’àmbit dels denominats mitjans alternatius, el conjunt més significatiu de les avantguardes catalanes des dels anys seixanta fins a l'actualitat, amb una atenció especial a la fotografia, en el sentit més ampli.

La selecció dels quinze autors reunits en aquesta exposició –Francesc Abad, Ana Busto, Mabel Palacín i Marc Vilaplana, Jorge Ribalta, Andrés Serrano, Cindy Sherman i Valentín Vallhonrat, entre d'altres– posava en relleu l'heterogeneïtat de propostes que permet el mitjà fotogràfic, alhora que destacava el paper de la fotografia per reflexionar, enunciar i denunciar els problemes més candents.

L'evidència de les imatges, la contundència dels missatges visuals i la radicalitat amb què s’exposen els temes són aspectes que, tot i no ser exclusius de la fotografia, troben en aquest àmbit les propostes més encertades. Sembla que les arts plàstiques han comprès que la societat actual viu immersa en una allau d'imatges que reflecteixen tant les utopies del benestar com el desengany de les adversitats. I és d'aquesta quotidianitat visual d'on parteixen moltes de les propostes artístiques que actualment ofereix la fotografia.

Sempre s’arriba a quelcom que no es pot pintar.
Dieter Roth