Fons per a una col·lecció

L'objectiu d'aquesta segona presentació dels fons de la Col·lecció MACBA era mostrar que hi ha determinats components dadaistes i surrealistes latents en un gran nombre de propostes artístiques de períodes cronològics i àmbits geogràfics molt diferents.

Les dues primeres seccions de l'exposició desenvolupaven les vessants lingüística i objectual, i tenien com a eix central els poemes de Joan Brossa. Els jocs visuals d'estructures bàsiques –lletres, paraules, signes, objectes i formes geomètriques– eren el punt de partida per explorar elements del llenguatge i enriquir-ne les possibilitats semàntiques, conceptuals i visuals. Així mateix, es presentaven treballs de Marcel Broodthaers, Marcel Mariën, Piero Manzoni, James Lee Byars, Jordi Colomer, Francesc Torres, Rogelio López Cuenca i Federico Guzmán.

Les obres de Perejaume, Pepe Espaliú, Ramon Guillén-Balmes, Carmen Calvo, Ana Prada, Joan Rom, Rosemarie Trockel, Robert Llimós i Jana Sterbak associaven objectes quotidians i fragments de realitat trobats en processos de vinculació i/o descontextualització; d’aquesta manera mostraven el costat més intimista de l'art. Una mirada més irònica i transgressora s'apreciava en les obres de Miralda, Carlos Pazos i Tony Oursler.

A. R. Penck, Jean-Michel Basquiat, Francesco Clemente, Luis Gordillo i una extensa selecció d'obres de Joan Ponç, Josep M. de Sucre, Zush i Ferran Garcia Sevilla, presentats en l'última secció de la mostra, posaven de manifest la profunda relació existent entre l'autor i les imatges que crea. Mitjançant la repetició obsessiva de certs elements gràfics o mitjançant una iconografia totalment personal, les seves obres són, sovint, una representació de la irracionalitat o de l'inconscient.