al

Aquesta exposició s’estructurava en dos grans blocs presentats a les plantes 0 i 2 del Museu respectivament. A la planta 0 es mostraven propostes derivades de les avantguardes en les que la línia i el dibuix són predominants : Alexander Calder, Joan Miró, Paul Klee protagonitzen el primer conjunt. Leandre Cristòfol i Moisès Villèlia, per la seva part representen la recerca de nous materials i l’experimentació dins l’art. L’informalisme i la matèria apareixien representats per les pintures de Jean Dubuffet, Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Manolo Millares però també amb les obres de Josep Guinovart i Robert Rauschenberg amb la inclusió d’objectes reals dins les seves obres. La tendència d’arrel constructivista estava representada en l’obra de Jorge Oteiza, en les caixes d’Ángel Bados, les construccions de Txomin Badiola, de Pello Irazu o en les pintures de Pablo Palazuelo. Altres artistes representats en aquesta presentació foren : Miquel Navarro, Sergi Aguilar, María Luisa Fernández, Miguel Ángel Moraza entre altres.

En la segona planta del museu es presentaven diverses propostes escultòriques portades a terme per algunes de les figures emblemàtiques de l’art de finals dels anys vuitanta i representants del que s’ha denominat en algunes ocasions «Mitologies personals»: Anselm Kiefer, Joseph Beuys, Christian Boltanski... Propostes tridimensionals d’altres artistes com Susana Solano, Eva Lootz, Joan Rom, Emilo Martínez s’articulaven amb realitzacions pictòriques pròpies del mateix període en el seu vessant més contingut i introspectiu com són Albert Ràfols Casamada, Joan Hernàndez-Pijuan, Joaquim Chancho, José M.Sicilia, Victoria Civera, James Brown, Gunther Förg, junt a altres en les que prima el gest i el color : Miquel Barceló, José Manuel Broto, Juan Uslé, Miguel Angel Campano...


Continguts relacionats

Imatges

Col·lecció MACBA, 1995 (vista de sales)
Col·lecció MACBA, vista de sales
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer