al

Sosté el crític cinematogràfic Enrico Ghezzi que l'interès que la televisió té per l'art contemporani no és només divulgatiu, sinó que li ofereix la possibilitat de transcendir la caducitat imminent de la notícia i conquerir petites parcel·les de futur.

Esteu a punt per a la televisió? no va ser una exposició sobre la televisió, sinó des de la televisió. S'hi van presentar 145 programes dissenyats per artistes y pensadors expressament per al mitjà televisiu. Lluny de qualsevol enfocament cronològic o desplegament enciclopedista, l'exposició s'organitzava en deu capítols que analitzaven les diverses estratègies amb què aquests realitzadors tractaven la imatge, interpel·laven l'espectador i reflexionaven sobre la naturalesa l'encontre entre art i televisió.

L'exposició reunia treballs que s'havien fet entre el 1960 i el 2010, de Judith Barry, Samuel Beckett, John Berger, Dara Birnbaum, Chris Burden, Jef Cornelis, Paloma Chamorro, Guy Debord, Harun Farocki, Martin Kippenberger, Alexander Kluge, David Lamelas, Muntadas, Martha Rosler, Richard Serra, Marta Traba, Bill Viola i Andy Warhol, entre d'altres; en total, vuitanta hores de programació. A més, disposava d'un lloc web específic que recollia el dia a dia del projecte (TWM), un plató televisiu (ZERO TV) instal·lat al Centre d'Estudis i Documentació MACBA i obert a les propostes del visitant, i un ampli repertori d'activitats i publicacions complementàries.

Aquest projecte compta amb diverses extensions: un web, un compte a Twitter, una publicació, un canal de vídeo Vimeo, el projecte educatiu Zero TV. Segueix a Twitter les nostres actualitzacions.

Aquesta és una exposició que explora el paradoxal espai estètic i públic que generen l'art contemporani i la filosofia quan surten del museu i del món acadèmic i es mostren a la televisió. És un projecte fet des del punt de vista de la televisió i de l'espai que habita, amb la finalitat d'alimentar una imaginació experimental que s'aparta del nostre present cultural. El resultat és una lectura inusual de la televisió en deu seccions que formen un itinerari per desaprendre allò que sabem sobre el mitjà i canviar les posicions discursives, enganyar els sentits i escapar de la dualitat d'emissor i receptor.

Els artistes i filòsofs amb programes per a televisió que s'inclouen són, entre molts altres: Martha Rossler, Jean-Luc Godard, Anne Marie Miéville, Jef Cornelis, David Lamelas, Guy Debord, Pier Paolo Pasolini, Richard Serra, Carlota Fay Schoolman, Chris Burden i Andy Warhol. La importància de presentar aquest material en un museu d'art contemporani és que eren, o són, fora del seu temps. La característica comuna d'aquestes obres és que no es poden deduir a partir de la seva època: al contrari, aquestes maneres de «re-crear» el món es van concebre a l'origen perquè es distingissin de la seva època. Esteu a punt per a la televisió? investiga què podem aprendre avui d'aquestes hipòtesis i de quina manera contribueixen a interpretar no tan sols el mitjà de la televisió, sinó també el museu com un mitjà.

Quan l'art, la filosofia i la televisió es fusionen, s'esdevé un fet molt interessant: cap d'ells continua sent realment el que era. L'art a la televisió, d'alguna manera, mai no és totalment televisió, ni tampoc no és totalment art: d'aquesta interacció sorgeix un híbrid o un encaix. Després de passar per aquesta mediació té lloc una estètica estranya i una forma de percepció que obliga els artistes a investigar d'una manera autoreflexiva cadascun dels elements de la seva pràctica. La filosofia és el següent millor exemple d'un discurs al qual la televisió obliga a experimentar amb ell mateix. Com que es tracta d'un text viu, la disciplina de la filosofia no és feta per ser explicada o comentada, de manera que quan s'emet per televisió sembla una cosa estranya, i el filòsof deixa de ser un mestre, com a l'aula, i es converteix en un important «intèrpret» d'espai mental com a origen del que és públic.

La raresa de les trobades entre la lògica d'un mitjà concebut perquè sigui accessible a tothom i materials com l'art i la filosofia, que invariablement pretenen anar un pas endavant i escapar de les fórmules i les categories, genera desconcert i ens insta a oblidar, de la mateixa manera, els hàbits relacionats amb l'art, el pensament i la informació televisiva, i a enfrontar-nos a una experiència que té una relació molt particular amb la realitat que viuen els espectadors. Aquesta situació d'indeterminació sembla productiva en un moment històric en què, a causa dels canvis en el sistema econòmic, estem obligats a generar llenguatges i formes d'interacció en la cultura que encara s'han de descobrir.

La col·laboració amb l'artista Dora García, que ha investigat extensament la relació entre actuació i televisió, ha estat fonamental a l'hora de desenvolupar Esteu a punt per a la televisió?. També hem col·laborat en contribucions específiques del cineasta Albert Serra, que ha fet un programa de treball per a la mostra; l'artista i director de cinema Johan Grimonprez, que els últims anys ha treballat la relació entre la televisió i la construcció del fet polític; i Isidoro Valcárcel Medina, que ha proposat un catàleg hipotètic per reflexionar sobre els ingredients bàsics d'allò que considerem televisiu.

Comissària: Chus Martínez
Organització: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en coproducció amb el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC)

Patrocinadors de comunicació:
TV3 - Televisió de Catalunya
Catalunya Ràdio
El periódico100
Amb el suport de:
Scanner FM
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sumarroca
Amb el suport de:
ScannerFM
Moritz
Sumarroca
Patrocinadors de comunicació:
TV3 - Televisió de Catalunya
Catalunya Ràdio
El periódico100

Itineràncies

04 NOV. 2010 - 25 ABR. 2011 Sales del museu
20 MAIG - 18 SET. 2011 CGAC, Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela


Continguts relacionats

Activitats

Vídeos

Imatges

Marta Minujin "Simultaneidad en simultaneidad", 1966
General Idea "Test Tube", 1979
 Douglas Davis "Ménage à Trois", 1986. Courtesy Electronic Arts Intermix (EAI), New York

Àudios

Programas culturales pioneros en España: mesa redonda con Andrés Hispano y Manuel Huerga
Antoni Llena parla sobre "Film" de Samuel Beckett
FONS AUDIO #6 Pere Portabella
29.03.2011
Son[i]a #114 Chus Martínez
18.11.2010
Son[i]a #123 Manuel Huerga
24.03.2011
TV ON THE RADIO #2
16.03.2011

Publicacions

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer