al

El matrimoni format per Annick i Anton Herbert va començar la seva col·lecció artística pels volts del 1973 a la ciutat belga de Gant. Les seves preferències van quedar clares des del principi: “Nosaltres no hem col·leccionat obres d’art, sinó una nova manera de pensar”, va declarar anys més tard Anton Herbert. En una època marcada per l’eclosió de nous debats i comportaments artístics, els Herbert van prendre partit. Es van allunyar de les pràctiques més lligades al mercantilisme i la fetitxització de l’objecte i van assumir un compromís actiu i directe amb els artistes i la societat del seu temps. L’art conceptual, l’art povera i el minimalisme van ser els eixos de la seva col·lecció, que inclou obres d’artistes com Carl Andre, Art & Language, Marcel Broodthaers, Gilbert & George, Dan Graham, On Kawara, Joseph Kosuth, Donald Judd, Sol LeWitt, Mario Merz, Bruce Nauman, Michelangelo Pistoletto, Gerhard Richter i Lawrence Weiner. Durant les dècades dels vuitanta i noranta, la Col·lecció es va obrir a les propostes d’una nova generació de creadors que revisaven les postures conceptuals. És el cas de Rodney Graham, Mike Kelley, Martin Kippenberger, Jan Vercruysse i Franz West.

Espai públic / Dues audiències. Obres i documents de la Col·lecció Herbert va ser l’exposició més extensa de totes les que s’havien fet fins aleshores de la Col·lecció. La mostra s’inscriu en la línia d’exposicions que el MACBA ha dedicat a altres col·leccions europees emblemàtiques, com la Col·lecció Onnasch el 2001 i la Col·lecció de Dorothee i Konrad Fischer el 2010.

El MACBA presenta la mostra més extensa fins avui d’obres de la Col·lecció Annick i Anton Herbert, de Gant (Bèlgica), poc coneguda pel gran públic perquè els seus propietaris han estat sempre reticents a exhibir-la. En aquesta exposició, que ocuparà més de dues plantes del Museu, es presenten unes cent cinquanta obres de destacats artistes associats al minimalisme, l’art conceptual i l’arte povera.

Per a Annick i Anton Herbert el col·leccionisme d’art constitueix una forma de compromís i, alhora, una manera de participar en les estructures socials. El matrimoni Herbert va iniciar la col·lecció l’any 1973 plantejant una postura radical, allunyada de la superficialitat d’altres col·leccionistes. Impulsats per una recerca de profunditat i compromís en relació amb les seves adquisicions, van escollir els llenguatges que defugen la grandiloqüència i el triomfalisme. En la Col·lecció Herbert no hi ha lloc per a l’espectacularitat: no hi han entrat els artistes pop, ni els neoexpressionistes, ni els representants del “gest apassionat” o emfàtic. Tampoc les estructures difuses, com els happenings, el moviment Fluxus, l’accionisme vienès o la performance. Annick i Anton Herbert, compromesos defensors del reductivisme del minimalisme, l’art conceptual i l’arte povera, van convertir la defensa del que és “essencial” –no “superficial”– en una de les directrius de la seva col·lecció. En conseqüència, les seves primeres adquisicions van ser obres de Carl Andre, On Kawara, Dan Graham, Lawrence Weiner i Daniel Buren, entre altres. El matrimoni Herbert, no obstant això, no representava un cas aïllat amb aquesta actitud. Galeristes com Konrad Fischer, Fernand Spillemaeckers, Jack Endler, Arte & Project i Nicholas Logsdail van desenvolupar una línia de treball semblant en donar suport a uns determinats artistes, en una línia que es va acabar consolidant com una forma de posicionament.

Les obres de la Col·lecció Herbert es poden organitzar al voltant de dos moments, el 1968 i el 1989, unes dates que evoquen experiències polítiques amb una gran importància: la revolta estudiantil del 1968 –amb l’accent en l’emancipació i l’alliberament de l’individu– i la fi del comunisme i el començament d’una era de revolucions tecnològiques. Els esdeveniments polítics que marquen aquestes dues dates atorguen a aquesta col·lecció un perfil polític inconfusible: el moviment juvenil contrarevolucionari, la rebel·lió contra les tendències de restauració dels anys de la postguerra, la reconsideració de les relacions entre els sexes, la sensibilitat d’una generació davant les estructures de poder en la vida en societat.

Subjectivitat, parcialitat, independència, qualitat i flexibilitat són també trets de la Col·lecció Herbert. Amb paraules d’Anton Herbert, l’esperit d’aquesta col·lecció podria quedar explicat amb una frase: “No hem col·leccionat obres d’art, sinó una nova manera de pensar.”

Directors del projecte: Manuel J. Borja-Villel, Anton Herbert, Peter Pakesch
Comissaris en el MACBA: Manuel J. Borja-Villel, Antònia Mª Perelló
Produïda per: Museu d'Art Contemporani de Barcelona i Kunsthaus de Graz

Patrocinador de comunicació:
La Vanguardia 125 aniversari
gif blanc de 50base 20 alt
Amb el suport de:
Moritz
Logos Herbert

Itineràncies

07 FEB. - 01 MAIG 2006 Sales del museu
10 JUNY - 03 SET. 2006 Kunsthaus Graz

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró