al

La presentació actual de la Col·lecció té una voluntat cronològica mitjançant la qual es pretén contribuir a la comprensió d'un període històric en el qual s'explora la condició postmoderna. Un recorregut que s'inicia als anys 40 i 50, època que reflecteix el final de les utopies. Posteriorment, es passa d'entendre l'art com a objecte a fer-ho com a crítica institucional. En aquest sentit, és fonamental el treball precursor de Marcel Broodthaers, que va significar el reconeixement de la seva naturalesa discursiva i, en conseqüència, la possibilitat que elements no necessàriament artístics, sinó discursius, socials i polítics es convertissin en un lloc d'intervenció. Amb aquesta mateixa voluntat, el llegat del feminisme, els estudis culturals, el predomini dels mitjans de comunicació, així com l'interès pels espais col·lectius i per investigar de quina manera els mitjans de comunicació modelen l'experiència individual de tot allò que és comunitari, són aspectes que s'aborden en l'exposició a través de les obres de Jo Spence, Eugènia Balcells, Dieter Roth o Dan Graham. La irrupció als anys 80 de la fotografia com a mitjà emblemàtic per les teories de la crítica de la representació i el compromís amb la contemporaneïtat i el pensament activista i polític formen l'última part del recorregut d'aquesta exposició.

En aquests moments es pot veure a les sales una selecció de les obres de la presentació de la Col·lecció MACBA 2006.

Patrocinador de comunicació:
Logo La Vanguardia - fons blau 2020
Gif_50x10
Amb el suport de:
i Cat FM
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí