Col·lecció MACBA
Aquesta presentació de la Col·lecció MACBA va ser la més completa de totes les que s'havien fet fins aleshores. Durant una mica més de dos mesos, 250 obres van ocupar les tres plantes del Museu amb propostes de noves narratives per a la història de l'art de la segona meitat del segle XX. L'exposició es va estructurar en tres àmbits, que es concebien no com a períodes històrics tancats, sinó com a moments d'una especial intensitat creativa, amb les seves pròpies continuïtats i discontinuïtats.
El primer àmbit englobava l'art dels anys quaranta i cinquanta, un període que es considera el cant de cigne de la modernitat. Expressionisme abstracte, informalisme i art concret convivien amb la fotografia documental i l'experimental.
Una segona secció comprenia les dècades dels seixanta i setanta, corresponents a l'eclosió dels nous discursos crítics que tenen el seu emblema en el Maig del 68, i que suposen la integració dels aspectes performatius i processuals en el camp de les arts plàstiques.
El tercer àmbit es corresponia amb els anys vuitanta i noranta i reflectia les pràctiques crítiques i teatrals que es van desenvolupar a l'empara de les teories postmodernes, alhora que donava compte de la incorporació de formats com el vídeo, la videoinstal·lació, el “cinema d'exposició” i el document en l'àmbit de les pràctiques artístiques i expositives.
