al

La present mostra de la Col·lecció MACBA llegeix la consolidació de la modernitat artística en el nostre context cultural. Arrenca amb el racionalisme arquitectònic i l'eclosió de l'informalisme pictòric a la dècada de 1950, quan l'abstracció matèrica pren un protagonisme central en pintura i escultura. En aquests anys, la societat civil esdevé activadora d'un incipient esperit de renovació. Art, arquitectura i disseny assagen noves formes d'interacció que cristal·litzen en entorns privats com ara La Ricarda i el Club 49, i donen lloc, entre 1960 i 1963, al primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona. La societat també experimenta canvis profunds arran de la fi de l'autarquia, l'ascens del turisme, la immigració, la nova industrialització i les arquitectures relacionades amb el món del treball i la classe obrera.

A les dècades de 1960 i 1970, l'art trenca amb les convencions heretades i explora nous llenguatges i materials. Nombrosos artistes incorporen la imatge en moviment, i imatges procedents dels mitjans de comunicació. Veus crítiques explícites contra la censura, la manca de llibertats i el masclisme imperant s'aixequen des de les pràctiques artístiques. Ja als anys vuitanta, la pintura renova l'esperit del classicisme abstracte.