Col·lecció MACBA
Coincidint amb l'exposició temporal Un teatre sense teatre, es van presentar a la planta baixa del Museu i a la Capella algunes obres de la Col·lecció MACBA que en complementaven i ampliaven alguns aspectes. Aquesta presentació allargava el període d'estudi fins a l'actualitat –Un teatre sense teatre s'acabava el 1989– i dedicava una atenció especial a la influència de la idea de teatralitat en l'art de l'Estat espanyol. Alhora, proposava una mena de contrapunt a l'exposició temporal, ja que no només aprofundia en la influència del teatre en la configuració de noves modalitats artístiques, sinó que també intentava desxifrar el que era pròpiament teatral en el món de l'art. Aquest aspecte performatiu s'expandia cap a la noció d'espai públic, com a gran escenari d'antagonismes socials, i cap a l'estudi del llenguatge i les seves propietats discursives com a elements consubstancials a l'obra d'art. S'hi van poder veure peces d'Ibon Aranberri, Txomin Badiola, Joan Brossa, David Goldblatt, Harun Farocki, Jon Mikel Euba, Miralda, Ulrike Ottinger, Allan Sekula i Jeff Wall, entre d'altres.
El MACBA ha obert al públic una nova presentació de la Col·lecció MACBA coincident amb l'exposició Un teatre sense teatre. La mostra es fa ressò de noció de la teatralitat en l'àmbit de l'Estat espanyol al mateix temps que s'amplia a generacions d'artistes més recents.
Aquesta nova presentació de la Col·lecció – que ocupa les sales de la planta baixa del Museu i la Capella MACBA – es relaciona amb l'esmentada exposició temporal, desenvolupant certs aspectes no tractats en ella i constituint una continuació cronològica de la mateixa: l'any 1989 marca el final d'Un teatre sense teatre, mentre que l'exposició de Col·lecció arriba fins a l'actualitat, destacant-hi obres tan significatives com la recentment adquirida Zuloa, d'Ibon Aranberri (2004) o Eye/Machine, de Harun Farocki (2001).
La mostra de la Col·lecció MACBA posa l'accent en quatre aspectes fonamentals. En primer lloc, les obres exposades a la Capella reflecteixen la teatralització d'una certa modernitat a partir de la reinterpretació que de l'abstracció constructivista –i especialment de l'obra de Jorge Oteiza– fan artistes com Txomin Badiola i Jon Mikel Euba per una banda i Ibon Aranberri per l'altra.
Mentre que a Un teatre sense teatre es reflecteix la influència del teatre en el món de l'art i en com aquesta noció de teatralitat ha canviat la nostra percepció de l'obra artística, a la Col·lecció s'analitza allò teatral que prové del món de l'art; aquest aspecte inclou tant allò grotesc com la noció de Karneval, desenvolupada per Batkin. En aquest àmbit hi trobem obres de Jeff Wall, Ulrike Ottinger i Miralda, entre d'altres.
Si el carnaval suposava l'alteració de les estructures socials dominants i promovia la seva eventual transformació, és lògic pensar que aquest concepte es trobi intrínsecament lligat a la ciutat i a l'espai públic entès com un teatre en el que es dirimeixen els antagonismes socials. Aquí trobarem, per exemple, Waiting for Tear Gas (1999-2000) d'Allan Sekula, o Monte Casino from the North... (2001) de David Goldblatt. Entre tots aquests aspectes teatrals hi ha un altre que te a veure amb el llenguatge i amb l'alteració i interrelació d'imatges i textos, que queden també reflectits en aquesta exposició de la Col·lecció MACBA; un clar exemple serien les obres de Joan Brossa i de Perejaume.
Comissari: Manuel J. Borja-Villel
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
