Col·lecció MACBA
Durant els mesos d'hivern de 2006, la Col·lecció MACBA presenta una selecció d'obres a la planta 0 del Museu.
Aquestes obres il·lustren la confrontació de discursos que van dominar el debat artístic a partir dels anys cinquanta. La col·lecció recull aquestes múltiples respostes a l'època i els seus conflictes, com l'eclosió de l'informalisme, l'expressionisme abstracte americà o els nouveaux réalistes, i indica com a punt de partida l'obra de Roberto Matta, que mostra una obertura de la concepció de l'espai fonamental al llarg de les dècades següents.
Moltes d'aquestes obres assenyalen dues tendències principals vinculades a l'abstracció, que, tot i que aparentment contradictòries, són complementàries. D'una banda, l'informalisme, parcialment arrelat en el surrealisme, amb artistes com Antoni Tàpies. Dins d'aquesta línia hi ha artistes que d'alguna manera responen a la situació política espanyola, com Antonio Saura i Manuel Miralles, del Grup el Paso. Davant d'aquesta tendència, en contrasta una altra d'arrelada en el funcionalisme i el constructivisme en què l'abstracció és resultat d'una recerca d'ordre, claredat, equilibri i objectivitat i que dóna lloc a l'art concret, amb dues figures principals a Espanya, que són Pablo Palazuelo i Jorge Oteiza.
Al final d'aquest període, els treballs d'una nova generació d'artistes vinculats al neodadà interrompen l'homogeneïtat abstracta de l'espai pictòric en incorporar-hi objectes reals que posen èmfasi en les condicions materials de l'obra en detriment del que és il·lusori i representatiu. Això s'apunta a l'obra de Larry Rivers, Georges Segal i, sobretot, en les fotografies que es presenten per primer cop de Robert Frank, fotògraf vinculat a la generació beat.
Les sales següents desenvolupen aquest discurs cap a un altre punt d'inflexió: el que comprèn les dècades dels seixanta i setanta i correspon a l'eclosió de nous discursos crítics i noves pràctiques artístiques. En aquest període conviuen pràctiques com el minimal americà i les diferents derivacions de l'art conceptual, que replantegen l'activitat artística orientada a la producció d'objectes en favor dels aspectes performatius i processuals. En aquesta línia, Marcel Broodthaers és un artista fonamental en la col·lecció. El seu treball reuneix dues tradicions essencials de l'art modern, la del ready-made de Duchamp i la imatge-retòrica de Magritte. Tot i que arrenca de l'escriptura, el seu treball adopta diferents mitjans: fotografia, cinema, instal·lació, grafisme, múltiples, llibres, etc. La seva obra preludia les conseqüències de la transformació de la producció artística sota l'expansió de la cultura del consum, iniciada a partir dels anys seixanta, i de la transformació del museu sota l'impacte de les noves pràctiques i del pensament crític dels nous moviments socials.
