Del 18 de febrer al 5 de juny de 2022
Edifici Meier

El MACBA presenta la primera exposició monogràfica a l’Estat espanyol de l’obra de Cinthia Marcelle, nascuda el 1974 a Belo Horizonte, Brasil, i que viu i treballa a São Paulo.

Durant l’última dècada, Marcelle ha assolit reconeixement internacional per la seva obra fílmica, de gran impacte visual, i les seves poderoses instal·lacions a gran escala. Alhora, el seu treball a escala monumental s’ha acompanyat sempre de dibuixos, fotografies, petits objectes i formes subtils d’intervenció espacial. Aquesta exposició, que aplega un corpus d’obra produït des de principis de la dècada del 2000, posa èmfasi en la preocupació constant de Marcelle per la dinàmica de la col·lectivitat i la poètica de l’acumulació, la multiplicació i la repetició. També posa de manifest la diversitat estètica de la seva obra, que inclou llargues preses estàtiques, mises en scène ambientals i l’ús reiterat de materials i colors que remeten a contextos específics de producció.

L’obra fílmica i les instal·lacions a gran escala de Marcelle estan realitzades en col·laboració amb persones de grups o comunitats preexistents, com pagesos, activistes, obrers o treballadors industrials, músics i personal dels museus. A través d’una combinació d’acció col·lectiva i la seva representació indirecta, l’obra proposa nous circuits desorganitzant els sistemes existents, i produeix associacions subtils de classe, treball i jerarquia. Mitjançant el dibuix i la producció de més pel·lícules «artesanals», Marcelle crida l’atenció sobre formes íntimes de relació intersubjectiva, com la memòria, la col·laboració, l’educació, la influència i l’amor.

El primer grup de pel·lícules de Marcelle, Unus Mundus (2004-2005), documentava les conseqüències –absurdes, amables o de confrontació– d’una sèrie d’intervencions urbanes coreografiades. A Confronto (2005), es veu una parella de malabaristes fent malabars amb foc en un pas de vianants d’una cruïlla molt transitada. Quan el semàfor es posa verd, en comptes d’apartar-se, s’hi van afegint nous companys. Cada vegada més nombrosos, la seva acció bloqueja el tràfic i provoca una cacofonia de clàxons. En aquesta sèrie, Marcelle alterava enginyosament l’ordre social que regula la vida quotidiana. Des d’aleshores, l’existència d’un «coeficient de caos i anarquia» dins el sistema econòmic i polític dominant ha anat en augment i es fa cada cop més visible. Les obres recents fetes amb l’artista Tiago Mata Machado examinen la crisi política i econòmica centrant-se en conductes col·lectives en un estat de màxima tensió. Les confrontacions documentades a la trilogia Divine Violence (2011-2016) i Nau/Now (2017) són escenificacions i alhora accions espontànies, són ficcionals i alhora reals com la vida mateixa.

La retrospectiva del MACBA inclou noves presentacions de les dues instal·lacions a gran escala més recents de Marcelle: A Morta (2019) i The Family in Disorder (2018). Totes dues obres renuncien al control autoral afavorint un procés col·lectiu de presa de decisions. En una nova versió –que rebrà un altre títol– de A Morta, Marcelle crearà una emissora de ràdio temporal que emetrà vint-i-quatre hores diàries dins l’espai del museu. Dins la instal·lació, o de manera online a través de la plataforma aarea.co, membres del públic assumeixen el rol de personatges en una obra de teatre ja existent seleccionant cançons per a una transmissió en directe. En aquest procés, la dramatúrgia original de l’obra es reconfigura d’acord amb un ritme de tries inesperades, interrupcions i pauses.

Pel que fa a The Family in Disorder –descrita per l’artista com la representació d’una «ruptura»–, el procés d’agitació col·lectiva que hi explora Marcelle es fa evident en la forma final d’aquesta instal·lació en dues parts. L’artista convida un grup de participants a «ocupar l’espai» amb tot de material que acostuma a fer servir, com ara farcells de roba, bandes de plàstic, llistons de fusta, maons i guixos. El resultat d’aquesta intervenció soscava la noció d’autoria esborrant l’estil propi de Marcelle. Presentada al MACBA amb una nova configuració, The Family in Disorder constitueix una peça decisiva que marca la pauta de la primera exposició individual de l’artista a l’Estat espanyol.

Isobel Whitelegg és historiadora de l’art, escriptora i curadora, especialitzada en art contemporani de l’Amèrica Llatina (sobretot del Brasil) i la seva història. El 2009 va comissariar la primera exposició de Cinthia Marcelle a Londres, This same World Over, i des d’aleshores ha escrit regularment sobre l’obra d’aquesta artista. És directora del Postgrau de Recerca a l’School of Museum Studies de la Universitat de Leicester, i va ser cap de Programes Públics al Notthingham Contemporary i LJMU Research Curator al Tate Liverpool. Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Signals: if you like I shall grow (Kurimanzutto, Nova York, i Thomas Dane, Londres), Equipe 3 (Museu da Cidade de São Paulo, São Paulo) i Geraldo de Barros: What Remains (The Photographers Gallery, Londres).

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto