Transcrició de Lincoln, Lonnie, i jo de Carrie Mae Weems
Fa vuitanta-set anys els nostres pares van tirar endavant en aquest continent una nova nació, concebuda en llibertat i consagrada al principi que tots els homes neixen iguals. Avui ens trobem sumits en una gran guerra civil que posa a prova la capacitat de semblant nació, o de qualsevol altra així concebuda i així consagrada, de perdurar en el temps. Ens hem reunit en un dels grans camps de batalla d’aquesta guerra. Hem vingut per consagrar una part d’aquest camp, lloc de repòs final per als qui van donar la vida perquè aquesta nació existís. És el més correcte i adequat que fem tal cosa. Però, en un sentit més ampli, no som ningú per consagrar, beneir o santificar aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que van lluitar aquí la van consagrar molt per sobre de la nostra pobra capacitat d’afegir-hi o sostreure’n res. El món amb prou feines sabrà què estem dient aquí, o no ho recordarà gaire, però no podrà oblidar mai el que ells van fer. El que ens correspon als vius és lliurar-nos a la tasca inacabada que tan noblement van avançar aquells combatents. A nosaltres ens correspon lliurar-nos a la gran labor que ens espera: sentir encara més estima, gràcies a aquests honorables difunts, per la causa a la qual es van lliurar del tot; declarar aquí solemnement que aquests morts no hauran finat en va i que aquesta nació, si Déu vol, renaixerà des de la llibertat, i el govern del poble pel poble no desapareixerà de la terra.
Si parlem de determinades situacions… quan entenc… Generalment em fico en una situació sabent que no hi haurà cap canvi. En aquest moment en particular de la meva vida, jo… I per això aquella història en concret sobre la dona va ser tan crucial. Perquè jo sabia en aquell moment en particular que no hi havia manera de poder comprometre cap individu si ja tenien aquells conceptes preconcebuts al cap. Així que, en aquell moment, es va convertir, tal com deies, va ser… va ser realment un tema de gestió. Així que, quan m’adono realment que no hi haurà cap canvi, és en realitat un tema de gestió, no es pot donar cap canvi. Les cortines no s’obriran. No arribarà la il·luminació des del cel. La bombeta no s’encendrà damunt del cap d’aquella persona. No passarà necessàriament res que faci que aquella persona experimenti un canvi radical, perquè el que coneix i el que entén està profundament arrelat en la seva personalitat i en la seva societat. Potser jo contribuiré a que adquireixin cert grau d’una nova comprensió, però he abandonat tota esperança real de provocar un canvi considerable o d’eixamplar la percepció d’una persona determinada respecte d’un grup determinat.
Relaxa’t. Estic bé. Sí, sí, puc continuar. Ja no m’està passant allò. Ell apareixerà amb força. Bloqueja’l, molt bé, tapa’l, tapa’l. Ja arriba. S’està impulsant, arriba, exacte, un cop de puny. Molt bé just allà. Ara ell pensa en alguna cosa. Molt bé. Recorda que arriba amb força. Quan llanci la dreta amb força, escapoleix-te. Molt bé. Està acabat. Està acabat. No paris de donar cops. Tinc por, ell té por. Fes que continuï pensant en què fer. Ja està. No vol clavar més cops de puny. Qui té por ara? Qui té por ara?
Jo estava amb tu… T’he vist durant molt de temps. I et conec. Et conec. Vull intentar-ho amb tu. Et vull conèixer. T’espedaçaré. Et mataré. Et marcaré amb ferro. I et destruiré, perquè et conec. I et veig. No em creus? Eh? No, no em creus oi. Però et perseguiré, et trencaré, et destruiré. Perquè vull que sentis el sofriment que jo conec. No serà maco. La venjança és una filla de puta.
Nena, aviat seràs una dona.
T’estimo tant, no sé de quantes maneres
he mort per tu, nena, i l’únic que diuen és:
«Ell no és dels teus.»
No es cansen de menysprear-me
i mai no sé, quan m’hi acosto,
què em trobaré.
No els deixis decidir per tu.
No saps, nena, que aviat seràs una dona?
Sisplau, dona’m la mà.
Nena, aviat seràs una dona.
Aviat necessitaràs un home.
Mai a la vida m’han entès.
Però el que diuen, nena, talla com un ganivet.
«Aquell no és un bon noi.»
Ara que per fi he trobat el que busco,
s’ho carregaran si poden, segur.
Segur que sí.
Nena, jo he fet el que podia.
Ara et toca a tu, nena, aviat seràs una dona.
Sisplau, dona’m la mà.
Nena, aviat seràs una dona.
Aviat necessitaràs un home.
Nena, aviat seràs una dona.
Sisplau, dona’m la mà.
Nena, aviat seràs una dona.
Aviat, ben aviat, necessitaràs un home.
Nena, aviat seràs una dona.
Aviat necessitaràs un home.