Rasmus Nilausen
Copenhaguen, 1980. Resident a Barcelona.
Vistes d'Apunts per a un incendi dels ulls. Foto: Miquel Coll
La instal·lació de pintures de Rasmus Nilausen és un homenatge al filòsof Giulio Camillo i el seu sublim i absurd intent d’explicar la totalitat de l’univers i oferir la contemplació de totes les seves relacions i significats d’un sol cop.
Camillo va construir el seu teatre de la memòria a Venècia cap a l’any 1530. I ho va fer invertint la perspectiva del teatre clàssic, de manera que si un individu se situava a l’«escenari» central podia observar un auditori amb set files de set imatges. Aquell dispositiu retòric i místic, matriu oculista del coneixement diví, celestial i terrestre, permetia recordar i interpretar la totalitat de l’existència i el seu funcionament.
Òbviament fallida i ambiciosa en excés, la recreació lliure que Nilausen fa d’aquell format de teatre de la memòria fa servir 49 obres del seu propi univers al·legòric i pictòric. Els visitants hi són convidats a deambular entre unes imatges que sembla que passegin, i a adoptar així múltiples punts de vista, veure connexions inusitades i invocar nous records. La primera fila mostra les set divinitats planetàries del projecte renaixentista de Camillo: Diana (la Lluna), Mercuri, Venus, el Sol (representat per un banquet), Mart, Júpiter i Saturn.
Com es va fer
Fotografies: Latitudes i Hiuwai Chu
Sobre Rasmus Nilausen
Per a Rasmus Nilausen, pintar és tan intuïtiu i instantani com parlar, però també tan deliberat i editable com escriure. És teoria i pràctica de la visió i l’artifici, així com un llenguatge que en part s’aprèn i en part s’idea, que de vegades és fàcilment traduïble i de vegades resulta més aviat desconcertant. Nilausen es delecta elidint pinzellades amb textos, imatges, paraules, símbols i citacions, i recorre tant a elements menors ―els jocs de paraules, els salts de paràgraf i la puntuació― com a gèneres tradicionals com la natura morta. Les seves teles poden semblar pàgines de llibreta o finestres d’aplicacions susceptibles de desaparèixer amb un clic. En la seva obra conviuen al·legories clàssiques amb motius de dibuixos animats, i la tesi incessant de la seva mirada i representació del món es revela a través d’un elenc de personatges: glòbuls oculars i llengües, miralls i fletxes, dits i espelmes… La seva exposició individual Bluetooth (2019) incorporava també l’ideograma que serveix de logotip al sistema sense fil del mateix nom, un símbol rúnic que al·ludeix a les inicials de Harald Bluetooth, el qual va unificar les tribus de Dinamarca i Noruega el segle X.
Rasmus Nilausen es va titular a la Universitat de Barcelona (2010), on ensenya pintura des de 2019, i al Chelsea College of Arts de Londres (2011). Entre 2017 i 2018 va gaudir d’una beca d’investigació a la Jan van Eyck Academie (Maastricht). Ha presentat exposicions individuals a Overgaden (Copenhaguen, 2019), Team Gallery (Nova York, 2019) i garcía | galería (Madrid, 2018, 2014 i 2013). Ha participat en exposicions col·lectives com Pintura. Renovación permanente, al Museo Patio Herreriano (Valladolid, 2021), i A través de la arena, a CentroCentro (Madrid, 2020). rasmusnilausen.com
