Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls
La perla | La llaga, 2021
La perla | La llaga, 2021 Eulàlia Rovira

Vistes d'Apunts per a un incendi dels ulls. Foto: Miquel Coll

El nou treball d’Eulàlia Rovira va sorgir de la seva investigació sobre la regeneració del barri barceloní del Raval, densament poblat, i sobre l’enderrocament i la construcció que, a començaments dels noranta, van donar lloc a l’emblemàtic edifici del MACBA, obra de Richard Meier.

Collages de textos i fotografies trobats confronten la tumultuosa excavació de la plaça dels Àngels i la destrucció d’una part de la Casa de la Caritat amb la sòbria arquitectura moderna d’un interior del museu gairebé acabat.

Del sostre de la galeria penja la rèplica a escala real d’una de les emblemàtiques columnes blanques de Meier per al MACBA. El 1927, l’arquitecte Le Corbusier va assenyalar els puntals com un dels principis de l’arquitectura moderna. Aquests pilars o columnes alleugereixen la circulació perquè eleven del terreny els volums arquitectònics i aporten una sensació d’obertura, a més a més d’higiene.

La «columna desactivada» de Rovira (com l’artista ha anomenat la seva escultura), amb les seves funcions estructurals i metafòriques en suspens, posa en qüestió el fervor pal·liatiu de l’arquitectura moderna i la seva complicitat a l’hora de transformar zones urbanes que es consideren deteriorades i malaltisses.

Com es va fer

Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira
Eulàlia Rovira

Fotografies: Latitudes i Hiuwai Chu

Sobre Eulàlia Rovira

Eulàlia Rovira

A través de l’escultura, el vídeo, la paraula oral, la fotografia i la performance, el treball meticulós d’Eulàlia Rovira ha explorat nombrosos terrenys, com ara la percepció, l’etimologia i l’arqueologia. En projectes recents ha al·ludit a presències que es troben més enllà del nostre camp de visió, com per exemple les forces que habiten darrere els nostres ulls —com les que dilucida la protagonista del vídeo The Eye’s Speech (2019), una retina que es murmura a si mateixa— o presències sota els nostres peus —com en el cas de l’exposició Esmorteir l’esmorteït (2020), en què unes fotografies de llambordes es juxtaposaven amb quatre puntals de fusta de grans dimensions, fixats amb corretges a l’estructura de la teulada d’una galeria. Cap d’aquests puntals no arribava a tocar a terra, sinó que delimitaven l’espai amb elegància sense ser gens necessaris arquitectònicament. D’aquesta manera centraven l’atenció sobre el subsòl i evocaven el fi interstici entre la vida i la mort. La performance per a càmera A Knot Which Is Not (2021) estava ambientada en un espai expositiu buit i teixia narratives referents a l’entorn laboral i als sons mecànics del passat industrial d’aquell espai, i alhora especulava sobre les converses que hi havien mantingut les obreres mentre feien les unes tasques manuals repetitives.

Eulàlia Rovira va estudiar a la Universitat de Barcelona (2009) i a la Universität der Künste Berlin (2013). Ha col·laborat amb Adrian Schindler en nombroses performances i films. Algunes de les seves exposicions individuals recents són Esmorteir l’esmorteït (etHALL, L’Hospitalet de Llobregat, 2020) i No ver claro. No ver. No (Twin Gallery, Madrid, 2019). També ha participat en diverses exposicions col·lectives, com ara Coses que les coses diuen (Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, 2020) i Una exposición. Como un ecosistema (Sala Amadís, Madrid, 2019). eulaliarovira.info

Eulàlia Rovira, The Eye's Speech –or was it the I Speech?
Eulàlia Rovira, The Eye's Speech –or was it the I Speech?
Eulàlia Rovira, Esmorteir l'esmorteït
Eulàlia Rovira, Esmorteir l'esmorteït
Captura de vídeo de A knot which is not, d'Eulàlia Rovira
Captura de vídeo de A knot which is not, d'Eulàlia Rovira
Captura de vídeo de A knot which is not, d'Eulàlia Rovira
El blau protegeix el blanc de la innocència. El blau s’emporta el negre. El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman