Antoni Hervàs
Barcelona, 1981. Resident a Barcelona.
Vistes d'Apunts per a un incendi dels ulls. Foto: Miquel Coll
Apunts per a un incendi dels ulls comença franquejant un portal, l’estructura de paper maixé que Antoni Hervàs ha creat per a aquesta exposició inspirant-se en el joc de taula El Chino (ambientat al barri barceloní del Raval) i en el Teatre Arnau de l’avinguda del Paral·lel.
L’Arnau, que actualment es troba en procés de restauració, va ser una de les sales de varietats i de cabaret més populars de la ciutat fins a la seva clausura, l’any 2004.
Reubicant simbòlicament el frontó en forma de ventall que antany havia coronat l’edifici, avui dia atrotinat, Hervàs honra el llegat de l’entreteniment popular i reconeix l’energia i la precarietat de les persones que, contra tot pronòstic, aconsegueixen que l’espectacle continuï.
Concebuda com una mena de personatge animat bulliciós, la ruïna d’Hervàs mostra pintures i collages amb imatges relacionades amb una segona intervenció al mateix Arnau: els grafitis del mur que protegeix l’edifici mentre el restauren. Hervàs ha col·laborat amb Pau Magrané para crear un mural descaradament llampant de 24 metres que fa una crònica dels estimats teatres i bars del barri, d’abans i d’ara. El mural a la Plaça de Raquel Meller 60 es podrà visitar fins el 10 de gener del 2022.
Com es va fer
Fotografies: Latitudes, Hiuwai Chu i Antoni Hervàs
Activitats
Sobre Antoni Hervàs
Antoni Hervàs proposa exploracions entusiastes i coloristes de les possibilitats del dibuix, desafiant els rols de gènere i sovint tractant aspectes subestimats dels espectacles populars subversius: des del carnaval i el cabaret fins a la natació sincronitzada i els parcs d’atraccions. Els últims anys ha fet creacions exuberants amb collages de materials humils: murals de cartró, escultures de paper maixé, vídeos de baixa tecnologia i performances en viu. Sol partir de representacions gràfiques prèvies, arxius personals i altres testimonis de primera mà, que reconfigura a través del dibuix per plantejar diàlegs de vegades discordants, però alegrement expressius, entre situacions històriques i imaginaris que d’entrada no tenen relació. Per exemple, entre l’escena cabaretera de la Barcelona dels setanta i la mitologia grega, a El misterio de Caviria (2016), o entre les comèdies nadalenques tradicionals angleses i un circ dels horrors a Sausages (2021).
Antoni Hervàs va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona (2006) i Gravat i Estampació a l’Escola Llotja. Algunes de les seves exposicions en solitari són Copacabana, a The RYDER Projects (Madrid, 2021), i Sausages, a OKELA (Bilbao, 2021). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, com Adiós, que estés bien (als museus de la Comunitat de Madrid, 2019) i Generaciones 2018, a La Casa Encendida (Madrid, 2018). Hervàs ha estat artista resident de Gasworks (Londres, 2018) i del 18th Street Arts Center (Los Angeles, 2017), i el 2016 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals. antonihervas.com
