Ana Domínguez
Barcelona, 1983. Resident a Barcelona.
El concepte gràfic que Ana Domínguez ha dissenyat per a la sèrie expositiva Panorama i per a la seva primera edició, Apunts per a un incendi dels ulls, és fonamental com a element de comunicació del projecte, ja que connecta l’exposició física amb la seva versió en línia.
Per a aquests dos encàrrecs, Domínguez ha treballat estretament amb Lara Coromina, Pau Geis i Ana Habash, membres, tots tres, de l’equip del seu estudi.
La identitat de Panorama es basa en una versió customitzada de la font tipogràfica Du Nord Macba i en un wordmark circular en forma de tampó. Desenvolupat per a la web i les xarxes socials, aquest disseny expandeix les lletres de panorama en una sèrie de volutes i arabescos en blanc i negre que fan pensar en la poesia concreta.
El concepte gràfic d’Apunts per a un incendi dels ulls respon a la vitalitat i a l’heterogeneïtat dels artistes que participen en l’exposició, i s’inspira en alguns versos clau del poemari homònim que Gabriel Ventura va publicar l’any 2020, sense oblidar la idea d’insurgència creativa, el potencial de la paraula i el desbaratament del sentit de la visió. Amb un llenguatge visual d’erupcions volcàniques, cortines de fum que oneja i línies en moviment, Domínguez i el seu equip utilitzen la il·lustració per descompondre el nom i desencadenar al·lusions a l’exposició.
Com es va fer
Fotografies: Latitudes i Hiuwai Chu
Sobre Ana Domínguez
Ana Domínguez és dissenyadora gràfica i directora d’art. Ha treballat fent disseny editorial, digital, de producte i expositiu, així com identitats corporatives i projectes per a cases de moda, artistes i institucions artístiques. Els seus projectes solen centrar-se en la fotografia d’estudi. Influïda per les fotografies d’aliments d’Irving Penn i per la sèrie Equilibres / Quiet Afternoon (1984) de Fischli & Weiss, el 2009 Domínguez va concebre, juntament amb Omar Sosa i Nacho Alegre, una sèrie de natures mortes per a la revista d’interiorisme Apartamento. Aquesta sèrie consistia en un conjunt de retrats, sobre un fons senzill, de composicions d’objectes quotidians o comestibles en equilibri precari: piles de pa, torres de bosses de plàstic o de patates.
Aquesta interpretació juganera dels aparadors de botigues es va desenvolupar fins a incorporar la forma humana. En la instantània per al número de setembre de 2018 de Vogue España, la figura va ser la cantant Rosalía. Sota la direcció artística de Domínguez i amb fotografia de Camila Falquez, l’estrella del flamenc pop es va convertir en un element més de la composició, ja fos a cavall d’una columna o enfilada a una pila de pneumàtics.
Ana Domínguez es va llicenciar a EINA (Barcelona) el 2005. El 2011 va fundar el seu propi estudi, després d’haver treballat amb Astrid Stavro i Bisdixit. Alguns dels seus treballs són una campanya per al Vitra Design Museum (2018), un catàleg per a Burberry (2017), la identitat gràfica del HGK FHNW Art Institute (2018), la identitat de l’editorial Terranova (2014), la identitat visual de Catalonia in Venice: Singularity (2015) i els aparadors per a Hermès (2019-2020). Domínguez col·labora a la revista Apartamento des de la seva aparició, el 2008. anadominguez.es
